Associació de Contractistes d’Obres d’Andorra

L’Acoda assegura que els darrers quatre anys el sector ha perdut 3.000 llocs de treball

Les estadístiques del mercat laboral mostren des de fa temps que el sector de la construcció és un dels més castigats pel que fa a pèrdua de llocs de treball, situació que coneixen perfectament a l’Associació de Contractistes d’Obres (Acoda).

De fet, segons va explicar el seu gerent, Víctor Filloy, des del 2007 fins al tancament del 2011 les empreses vinculades al sector han destinat un total de 37 milions d’euros als acomiadaments. El càlcul és senzill. Segons les dades de l’Acoda, des del 2007 hi ha hagut uns 3.000 acomiadaments que han costat, de mitjana, uns 12.000 euros per persona.
La xifra és una de les primeres conclusions que mostra l’anàlisi que estan fent des de l’Acoda sobre la situació en què es troba el sector de la construcció i que esperen poder tenir acabat en breu. “És una càrrega que fa que et mengis els beneficis en acomiadaments”, va exposar Filloy, que també deixa una pregunta sobre la taula: “No seria més interessant invertir aquesta despesa en la reactivació econòmica?”

Tancament d’empreses
El gerent de l’Acoda va alertar, també, que la pèrdua de llocs de treball ha anat acompanyada d’un important tancament d’empreses vinculades al sector. En total 92 en quatre anys. “És una situació difícil perquè a ningú no li agrada acomiadar, són diners que es podrien destinar a altres coses i, a més, et trobes que hi ha gent que s’ha passat la vida treballant i ara els acomiadaments   se’ls mengen els beneficis, fins al punt que han de tancar sense tenir ni un cèntim al calaix”, va manifestar.
En aquest sentit, va exposar que el pes de la construcció en el producte interior brut ha caigut de 2 punts, passant d’un 11% a un 9%, i ho va comparar amb Espa­nya, on segons Filloy, malgrat la crisi, la baixada ha estat només d’un punt. Això, sumat al nombre d’acomiadaments, va valorar-ho com a “molt dur”, indicant que si es perden 5.000 llocs de treball i d’aquests, 3.000 corresponen a la construcció, “a qualsevol altre país seria un desastre”.
La crisi no afecta només la construcció, però el gerent de l’Associació de Contractistes va destacar que el seu sector és el més perjudicat. “N’hi ha d’altres que també estan malament, però, per exemple, en el cas de l’hostaleria, les estadístiques marquen que s’han perdut unes 700 places, encara lluny dels nostres 3.000”, va apuntar.
Víctor Filloy va indicar que són conscients que “no existeix una solució màgica” per capgirar la situació, per això insisteix que és molt necessari donar suport a la rehabilitació d’habitatges com a mesura per aconseguir reactivar el sector. De fet, aquesta és una demanda recurrent, també per part dels arquitectes, ja que les perspectives per al 2012 no són optimistes.

Amb tot, va voler deixar clar que no demanen ajudes extraordinàries al Govern, però sí que agrairien “suport per a les empreses a l’hora d’internacionalitzar-se”. Una qüestió, però, que va remarcar que està convençut que millorarà amb l’obertura econòmica. “Avancem en la bona línia. Els convenis internacionals que s’han signat i els que està previst signar permeten avançar de manera prudent. El problema és que aquests passos són lents i el dia a dia és més ràpid”, va puntualitzar Víctor Filloy.

El total de metres quadrats revisats pels arquitectes va arribar el 2011 a 109.860, una xifra el 40,3% inferior als 184.000 del 2010

La crisi que pateix el sector de la construcció queda en evidència amb les dades que recull el Col·legi d’Arquitectes respecte al total de superfície visada d’obra nova. Durant l’any 2011 es van revisar un total de 109.860 metres quadrats, fet que implica una caiguda del 40,3% respecte al 2010, quan es va arribar als 184.000 metres quadrats.

Un resultat que implica un trencament en la revifada experimentada per l’obra nova ara fa dos anys, quan va créixer un 13,45% respecte al 2009. Unes xifres, però, que no sorprenen el sector, ja que tant arquitectes com constructors coincideixen a recordar que ja fa temps que adverteixen de la situació.

“Aquests resultats certifiquen que el 2012 tindrem un 40% menys de feina en obra nova”, va comentar el gerent de l’Associació de Contractistes d’Obres (Acoda), Víctor Filloy. De la seva banda, el degà del Col·legi d’Arquitectes, Alfons Valdés, va remarcar que un dels inconvenients que hi ha per poder impulsar l’obra nova és la lentitud a l’hora de desenvolupar els plans parcials. “Aconseguir rapidesa en la gestió dels plans parcials i impulsar la rehabilitació són els dos elements primordials perquè el sector s’aguanti”, va assegurar Valdés.
De fet, les obres de rehabilitació sembla que van a l’alça, ja que el 2011 es van visar un total de 75.385 metres quadrats, una xifra molt superior als 36.000 del 2010. Però no és suficient. “De moment les obres de reforma no compensen ni pel que fa a costos ni a estructura”, va apuntar Filloy, que va destacar que l’administració “ha de fer un esforç per promoure la rehabilitació i sobretot donar informació sobre els decrets que s’han aprovat per acollir-se a ajudes”. 

Eficiència energètica
Precisament, una de les claus de les obres de reforma passa, segons els agents del sector, per la promoció de les energies renovables i l’eficiència energètica. “No s’ha de fer una rehabilitació qualsevol, hem d’anar cap a l’eficiència energètica per aconseguir edificis que gastin menys”, va explicar el gerent de l’Acoda, que també assegura que no és el moment d’invertir més diners en obra pública, “sinó de facilitar la modificació de les lleis que bloquegen la situació”. Uns canvis que va dir que els consta que s’estan revisant i que estan en espera de poder conèixer.
En aquest sentit, Alfons Valdés va demanar fins i tot que la rehabilitació de cases fos obligatòria en aquells edificis que tinguin més de 45 anys. El degà del Col·legi d’Arquitectes va deixar-ho clar: “Si es fessin petites reformes hi hauria feina per a tothom: finestres, aïllament o instal·lació de plaques solars.”

Malgrat que el 2011 hi va haver revisió de superfície durant tot l’any, el mes que va acumular-ne més quantitat va ser l’octubre, amb 35.561 metres quadrats. Un increment respecte a la resta que s’explicaria perquè va coincidir amb l’elaboració del pla parcial que ha de permetre desenvolupar la unitat d’actuació Cabeca. Element que també ha ajudat a concentrar el màxim de metres visats durant el segon semestre de l’any. Després de l’octubre, els mesos amb més activitat van ser l’agost, amb 16.871 metres, i l’abril, amb 14.879.
Unes xifres, però, que no generen optimisme amb vista al 2012. “Estem en una tendència de frenada”, va afirmar Filloy, que va recordar que els constructors van tancar el 2011 amb una mitjana de dos acomiadaments per dia. “Ens preocupa fer créixer el Servei d’Ocupació cada dia. Abans la gent que es quedava sense feina marxava del país, però ara es queda i per tant es genera un problema social”, va exposar el gerent de l’Acoda, a més de remarcar que “a cap empresari li fa cap gràcia haver d’acomiadar, tots voldrien contractar més gent”. 

Pel que fa als arquitectes, Alfons Valdés va indicar que ara per ara “els despatxos aguanten reduint l’horari i sempre trobem alguna cosa per fer. Però no és suficient per donar feina a molta gent”

diariandorra.ad 

L’Associació de Contractistes d’Obres d’Andorra organitza la conferència ” Noves tecnologies de seguiment de les deformacions del terreny i d’infraestructures “

L’acte es realitzarà a la Seu de la Confederació Empresarial d’Andorra i anirà a càrrec de Ramon Copons, director tècnic del Centre d’Estudis de la Neu i la Muntanya, de l’Institut d’Estudis Andorrans, el divendres 3 de febrer a les 12 del migdia.

La xerrada,  tractarà sobre la Monitorització de despreniments de roques i esllavissades amb interferometria SAR terrestre, que es desenvolupa en el marc dels projectes de la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP). L’objectiu final de l’estudi és obtenir un aparell que rastregi de forma ràpida els vessants de les muntanyes i els seus moviments per tal de determinar-ne el grau d’inestabilitat, a partir de la tècnica GBSAR (Ground Based Synthetic Aperture Radar)

font: forum.ad

El sector de la construcció no acaba de tocar fons i el 2012 pot continuar la davallada que registra en els últims anys, tant pel que fa al volum de metres construïts com al nombre de treballadors. Si fins ara la majoria dels afectats pels acomiadaments eren residents amb pocs anys a Andorra, molts dels quals han decidit tornar al seu país, ara seran sobretot andorrans o persones amb més de 20 anys de residència. “El problema que tenim ara és que no veiem internament un futur clar del sector en aquests moments, i és el que ens inquieta”, explica Víctor Filloy, gerent de l’Associació de Contractistes d’Obres d’Andorra (Acoda).  

Pel que fa a l’obra privada i la rehabilitació, els constructors consideren que l’administració no dóna prou facilitats als propietaris per realitzar-les, raó per la qual demanen una simplificació dels tràmits obligatoris que s’han de seguir. D’altra banda, el projecte de pressupost per a l’any vinent pràcticament no preveu la concessió d’obra pública. Això significa, segons Filloy, “que moltes empreses dedicades a l’obra pública hauran de tancar i que d’altres hauran de reduir les seves plantilles. Tancar una empresa es pot ferd’avui per demà, però obrir-la costa molts anys”. Així doncs, el perill és que, quan hi hagi de nou obra pública al país, no existeixin empreses andorranes capaces de portar-les a terme.

Molt poca obra pública
El pressupost per a l’any vinent preveu invertir uns 12 milions en obra pública, dels quals uns set estaran dedicats a estudis i projectes, i tan sols al voltant de cinc es dedicaran a fer obres. L’any passat, en canvi, es va liquidar un total de 35 milions d’euros en obra pública. “Les conseqüències, malauradament, són més acomiadaments”, explica Filloy. D’aquesta manera, de les 3.850 persones que treballen actualment en el sector, a finals d’any només n’hi hauria unes 2.000, al voltant d’un 48% menys, segons les previsions de l’Acoda, “si no es troben solucions”. A més, segons aquesta entitat, i a partir de les dades que els ha facilitat la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), els afectats per aquests acomiadaments seran majoritàriament persones de nacionalitat andorrana o amb més de 20 anys de residència al país. I és que el 90% dels treballadors actuals del sector entren dins d’aquesta categoria. “Fins ara la gent que ha estat acomiadada ha marxat, però la que s’acomiadi ara no ho farà, perquè està arrelada al país, la qual cosa suposarà un problema social”, recorda Filloy.
Durant l’exercici en curs s’han registrat gairebé dos acomiadaments cada dia en el sector, cosa que representa que s’ha passat d’uns 4.500 a uns 3.800 empleats. “Les empreses més febles seran les que més patiran i algunes desapareixeran, però les grans també hauran de reduir les plantilles. O sigui que totes estan afectades igual”, recalca Filloy. “Un dia sense prendre decisions al Consell General és un dia que s’acomiaden dues persones en el sector de la construcció”, emfasitza el gerent de  l’Acoda. En els últims tres anys, s’han tancat 29 empreses de la construcció, mentre que la creació neta d’empreses a Andorra va ser de 24.
L’Acoda està elaborant un informe sobre la situació de la construcció per lliurar-lo al Govern, acompanyat de possibles propostes a prendre per dinamitzar aquesta activitat econòmica, com pot ser una llei òmnibus. “El sector de la construcció ha entès, i no només a Andorra, que el tipus de creixement a què estàvem acostumats ja no es repetirà mai més. Per això sap que s’ha de reorientar i adaptar als nous temps, i és el que porta fent des de fa dos anys, reduint les plantilles, professionalitzant-se i internacionalitzant-se”, afirma Filloy.
El gerent de l’Acoda explica que els constructors entenen que enguany no es puguin destinar més diners a obra pública, “però el que no entenem és que la legislació vigent estigui dificultant als privats impulsar els seus projectes. En un país en què el Govern té majoria absoluta, creiem que s’haurien de fer molt més ràpidament totes les modificacions legislatives necessàries”. En aquest sentit, l’Acoda considera que s’haurien de simplificar els tràmits per a la rehabilitació d’edificis i revisar la Llei del sòl, i també que s’haurien de tirar endavant grans projectes com són l’heliport, la construcció d’un casino o la nova central d’autobusos. “Porten sis anys discutint d’on sortiria el telefèric de Carroi, i per això no s’ha pogut fer el projecte”, assenyala Filloy. L’entitat opina que potser seria interessant fer una llei marc òmnibus com la catalana que permeti canviar moltes lleis amb l’objectiu de revitalitzar de manera més àgil l’economia. “No veiem cap gest per dinamitzar el sector, sinó al contrari: veiem gestos per enfonsar un sector que ha estat motor de l’economia els últims 30 anys. Crec que ens hem passat de frenada passant amb tan sols 5 milions en obra pública”. Pel que fa a la rehabilitació d’edificis, que pot ser “un baló d’oxígen per a les empreses petites”, la taula de gremis de la construcció, en què són representades totes les activitats de la construcció, va fer una sèrie de propostes “i no hem obtingut cap resposta del Govern després de vuit mesos, i desconeixem cap a on volen anar, cosa que fa que estiguem encara més preocupats”, afirma Filloy.
L’Acoda estima que el 2013 s’hauria de destinar com a mínim un 3% del PIB, és a dir, uns 30 milions d’euros, a la construcció. Els acomiadaments fets en els últims tres anys, uns 3.500, han suposat per al sector el pagament d’uns 31 milions d’euros en indemnitzacions -el cost mitjà d’acomiadar un treballador és de 9.000 euros-, la qual cosa “vol dir que les empreses s’han menjat el benefici que havien tingut en els últims anys”.

El Govern vol que el futur heliport nacional, que ha de construir una empresa privada mitjançant una concessió, estigui ubicat en una zona cèntrica del Principat.

Aquesta serà una de les condicions que més es valoraran a l’hora d’escollir entre les propostes que es presentin un cop es faci públic el plec de bases del concurs, que el ministeri d’Economia i Territori preveu engegar durant el mes vinent. L’objectiu és que les instal·lacions estiguin com més a prop d’Andorra la Vella millor per, d’aquesta forma,  facilitar el trasllat als viatgers que utilitzin els vols regulars que es volent obrir, principalment amb els aeroports de l’entorn.
Aquesta condició, de fet, reduiria molt les possibilitats que l’heliport s’acabi construint als ter­renys de Sant Julià, la borda Vidal, on l’executiu d’Albert Pintat va projectar-lo inicialment –la parcel·la ja és propietat de l’Estat–. Així ho va explicar al Diari el ministre Jordi Alcobé, que va apuntar que aquesta opció està gairebé descartada per una altra qüestió tècnica. “Per situar-lo a aquesta zona caldria fer un edifici, a dalt de qual hi hauria la pista d’aterratge”, va indicar el polític canillenc, per després precisar que aquestes obres “necessitarien gairebé dos anys de termini per estar enllestides”. Això xoca frontalment amb els plans que des del Govern es tenen per a aquesta instal·lació, que passen perquè estigui en funcionament en un termini relativament breu de temps, que el titular d’Ordenament va situar entre sis mesos i un any. “Volem que estigui en funcionament a curt termini”, va indicar.

Mesura anticrisi
La construcció d’un heliport amb finançament i gestió privats és una de les nombroses mesures que va ser anunciada pel cap de Govern, Toni Martí, durant el discurs televisiu que va fer a final de setembre, on va avançar diferents reformes cabdals a l’entendre de l’executiu per superar la complicada situació econòmica, com ara la retallada de salaris públics, l’impuls d’un IRPF, la regulació del joc o l’obertura a la inversió estrangera. Justament, una de les possibilitats amb les quals treballa el Govern és que sigui una empresa amb capital forani la que impulsi la instal·lació. Fa unes setmanes, durant una compareixença davant la comissió d’Economia del Consell General, Alcobé va explicar que hi havia quatre empreses interessades pel projecte, tant d’Andorra com d’Espanya i França.
Quan s’obri el concurs, les empreses hauran de presentar les seves propostes, entre les quals la ubicació. “Cada oferta haurà d’indicar els terrenys disponibles i justificar que són aptes per a la instal·lació”, va explicar el ministre de Territori, que va apuntar que des del Govern “estem oberts que es pugui apostar per una parcel·la pública; si el lloc és adient, estudiarem com es tira endavant”. Tampoc es tanca la porta que sigui un espai privat, sempre que compleixi els requisits tècnics.

Capacitat important
Una altra condició que serà important a l’hora de decidir a quina empresa se li concedeix la construcció de l’heliport serà la capacitat dels aparells que hi podran aterrar. Des del Govern es vol assegurar que es puguin assumir vols amb naus d’una capacitat de passatgers important. Així, l’executiu aposta per assegurar l’arribada d’helicòpters per a dotze o quinze viatgers, necessaris per poder establir línies regulars de transports de passatgers amb aeroports clau de l’entorn del Principat, com ara el de Barcelona o el de Tolosa.
Alcobé va reiterar que es tracta d’un projecte que pot aportar importants beneficis i que, a més, “en fer-se en forma de concessió, suposarà un cost econòmic zero per al Govern”. Els tècnics del ministeri d’Economia i Territori estan ultimant aquests dies els dar­rers serrells del plec de bases del concurs, un treball que es vol enllestir al més aviat possible per, d’aquesta forma, donar el tret de sortida a la construcció de les instal·lacions tot just després de festes.

diariandorra.ad