En aquest apartat, reflectim alguns del temes que d’interès per l’Associació, i que afecten al futur desenvolupament de la nostra activitat. Alguns dels temes són els següents: Des de l’Associació, creguem que l’actual llei de Contractació Pública, es parcialment causant de la conflictivitat a l’hora de tirar endavant les obres, especialment degut entre altres raons a:
Llei de contractació Pública.
1. Cal limitar les baixes temeràries a les adjudicacions, o sigui, evitar que en una obra que licita l’Administració, s’admetin i acceptin les ofertes d’empreses que redueixen aquest preu en valors superiors al 15% ó inclús superiors com veiem avui en dia en excessius casos. Hi ha varis mecanismes a les mans de les Administracions, i que aquestes en els països que ens envolten utilitzen totes elles, i que podrien esser utilitzades a Andorra. Però sobre tot cal un canvi en la mentalitat per part dels Administradors (Govern, Comuns i parapúbliques), i evitar creure que es farà un be al país acceptant les ofertes més baixes. No hi ha cap polític ni tècnic que sigui capaç d’argumentar en contra d’aquest fet, però cal un canvi d’actituds per part dels Administradors a acceptar aquestes baixes, així
com utilitzar els mecanismes que a altres països existeixen per tal de no perjudicar l’interes general.
El més barat
no es sempre el més convenient, en especial quan estem decidint de comprar un be d’una vida molt llarga com una escola, un pont, o be realitzar obres que seran utilitzades durant anys.Quan qualsevol de nosaltres se’ns proposa comprar un cotxe amb un descompte del 30% del preu de mercat, ens ho pensem molt be, doncs ens sembla que aquest cotxe podria tenir alguna mancança. La construcció es el mateix, i sobre tot sabent que els costos de construir (ferro, ma d’obra, formigó, fustes, finestres, etc) son molt semblants per a tots, i no permeten reduccions en preu del 20 o 30%. Per tant el que provoca que les administracions adjudiquin atenent al preu més baix, es que el constructor se centri en reduir els seus costos en lloc de mantenir la qualitat, provocant que en un futur les reparacions o defectes de l’obra, siguin superiors als suposats, i acabi sortint l’obra més cara del que estava previst: estalviar diners en el curt termini suposarà gastar-ne més en un futur doncs caldrà pagar les majors reparacions. Per altra part, aquesta tendència vers el menor preu provoca una lluita en el preu que evita la millora en la qualitat, qualitat que podria esser incentiva a través de variables de puntuació qualitativa.2. Les obres que surtin de les Administracions han d’ésser executables, o sigui, que el contractista rebi una obra que tingui tots els permisos i requeriments necessaris per tal que aquest pugui exercir la seva tasca sense necessitat de demanar altres permisos a terceres parts per tal de poder realitzar l’obra. El constructor es responsable de construir, però no hauria de fer-se responsable de negociar i/o obtenir permisos per la propietat, menys quan aquesta es l’Administració.3. Cal una revisió de preus efectiva tal com existeix a tots els països Europeus, així com la existència d’un índex de preus Andorranitzat, i que per tant reflecteixi els riscos en els preus d’Andorra i no d’altres països. El no tenir una revisió de preus efectiva, obliga als constructors a convertir-se en especuladors, doncs han de fer suposicions sobre els futurs preus dels actius (ferro, formigó, fusta, etc).
4. Es demana de tenir terminis de pagament ben definits i efectius. Aquesta es una molt vella demanda del sector que encara manca: les empreses han de subvencionar moltes vegades de manera indirecta les obres a les Administracions. A Europa, aquest tema que no era tant dramàtic com a Andorra ja es va regular a través de la legislació europea a la Directiva 2000/35/CEE, on al art. 3.1.d., on parla dels interessos de demora que es pagaran com a mínim 7 punts percentuals de recàrrec per sobre del tipus de referència del tipus d’interès del BCE.. Aquests pagaments no son negociables, son automàtics per part de l’Administració. Aquesta mora neix de manera automàtica una vegada ha transcorregut el període de 60 dies naturals.
5. Cada part intervinent a l’obra, ha de tenir les seves responsabilitats ben definides i ha d’afrontar-les i ser-ne responsable, complint amb les tasques que li son naturals en la seva feina. En general, pretenem que la direcció facultativa i la propietat no es desprenguin de les responsabilitats que li son inherents ni que les traspassi al contractista
6. Estandarditzar els elements dels contractes que sigui possible, evitant canvis un cop la classe d’obres i directors d’obra canviïn. No te sentit que a un país petit com el nostre amb sols 8 Administracions i poques parapubliques, tinguem tantes variants de plecs de condicions com Administracions o be com a tècnics que son els que els escriuen. Caldria tenir un plec de condicions estàndard per a totes les Administracions que deixes ben clares les responsabilitats i obligacions de cadascuna de les parts, i que fos utilitzat per a tots. Facilitaria la gestió de les empreses, asseguradores i reduiria els costos al país.
Col•laboració en la llei de seguretat e higiene.
Des de l’Associació de Contractistes d’Obres d’Andorra, creguem que la seguretat es una responsabilitat de totes les parts, tant empresaris, com Administracions, com també treballadors.
Cadascuna de les parts te la seva part de responsabilitat a l’hora d’ajudar a gestionar la reducció en l’accidentalitat, en especial a Andorra que posseeix unes característiques particulars, com poden esser l’alta rotació a les empreses, superior al 40%, el que fa que gairebé cada 2 anys haguem canviat tota la plantilla, i provoca que es faci difícil d’adoptar una cultura de Treball en Seguretat i Higiene en les empreses, doncs tenim aquest altíssim percentatge de població flotant provenint de diferents països. Cal per tant “Andorranitzar” la prevista futura llei de Seguretat e Higiene que es pretén aprovar, doncs del contrari sols estarem introduint lleis que a altres països poden funcionar, però que a Andorra poden no provocar l’efecte beneficiós esperat. A Espanya, fa ja 12 anys que es va implantar la llei, i els efectes no han estat encara visibles, mantenint-se l’accidentalitat en nivells alts. Les raons, part en mans dels empresaris per no millorar en les politiques de prevenció i part en les Administracions per no premiar les empreses contractistes que en tinguin cura en les adjudicacions, així com en els treballadors, doncs son en ultima instancia els que tenen el dret de decidir de seguir les comandes en seguretat e higiene o no, i de prendre riscos innecessaris. El problema es que el canvi cultural que es tracta d’obtenir es fa difícil, sino es disposa d’incentius ni càstigs “reals” tant per treballadors com empresaris, ja que no es disposarà de cap mecanisme que permeti orientar/canviar les conductes imperants actuals. La professionalització de la Seguretat e Higiene, tal
com es la tendència a la majoria dels països, estem d’acord en maximitzar aquest nivell i que al mateix temps les responsabilitats quedin ben definides. Es per aquest motiu, que creguem que una estructura com la que existeix a la resta de països, o sigui, que l’empresari pugui recórrer a persones externes o empreses de prevenció per tal que, total o parcialment, a través de la seva contractació, realitzin les tasques d’organitzar i executar les activitats de prevenció i protecció anteriorment descrites, seria una situació optima, en especial a Andorra on la mida de les empreses dificulta l’especialització. Cal fer notar que aquesta ja es l’estructura que el mercat avui en dia utilitza, i per tant, juntament amb el comentari cabdal més amunt de donar les responsabilitats a qui les tingui, sols així podrem arribar a una reducció en l’accidentalitat a Andorra a través de provocar aquest canvi cultural en la feina diària.
Col•laboració en la futura llei Sindical-Social.
Un marc de referència legal, i estable que doni un marc de referència per tal de trobar punts d’entesa entre treballadors i empresaris, permetrà donar estabilitat al país, així com es d’esperar, un major grau d’integració en el procés productiu entre empresaris i treballadors. Tota manera, el procés de tirar endavant les lleis social, no es actualment el correcte, doncs si mirem l’experiència als altres països que ja tenen aquestes relacions ben establertes, trobarem que tots ells no sols tenen la llei de llibertat Sindical, sinó que abans s’havien dotar ja d’un conjunt de mecanismes que dotava de reglamentació a tot aquest procés negociador, procés que amb sols la llei Sindical quedaria buit de contingut i crearia encara major conflictivitat entre les parts. Allò en que el sector no està d’acord, és en la forma de l’actual text de projecte de llei de llibertat sindical, ja que, sota la seva forma actual, no regula moltes de les necessitats per tal de tenir una llei verdaderament efectiva, com podria esser la figura dels comitès d’empresa entre altres. El projecte de llei actual manca d’un marc addicional de referència que és el que hauria de donar consistència a tot el procés negociador i de representació democràtica,
com son la Negociació Col·lectiva, regulació dels Conflictes Col·lectius, Drets de representació Col·lectiva, entre altres. Sense aquest bloc legislatiu addicional, no tindrem una llei Sindical efectiva, sinó, poder el contrari, doncs no permetrà a les parts conèixer els seus àmbits legals d’actuació, creant els conflictes lògics que tota negociació comportarà. Per tant, sembla lògic, pel be de tenir un grup de lleis socials eficaç,
esperar per tal de desenvolupar la resta de lleis i reglaments necessaris per tal de donar forma a tot aquest procés negociador. Per altra part, sota la forma actual de la proposta de llei, els treballadors
sols podrien escollir els seus representants, de dins dels representants sindicats, però no dels treballadors no sindicats, el qual limitaria molt la democràcia que tot procés d’elecció dins d’una empresa suposaria, doncs serien els representants sindicals els únics capaços d’esser escollits com a representants dels treballadors.
Llei de transport/Importació temporal de Maquinària.
Avui en dia, l’empresari que te necessitat d’utilitzar una maquinaria, o be la compra, o be la lloga a un empresari Andorrà que ha realitzat l’inversió, o be realitza una importació temporal i la lloga a Espanya(en general). L’empresari Andorrà que desitja utilitzar la seva maquinaria a per exemple Espanya, ha de realitzar una exportació temporal, i al mateix temps demanar permís a Espanya per baixar la maquinaria i fer-la treballar, lo qual avui en dia per raons fiscals i tècniques de duanes bàsicament impossibilita a l’empresari Andorra de tenir accés a un altre mercat on anar a treballar amb la seva maquinaria. O sigui, que la seva maquina sols pot treballar a Andorra. El problema pel sector arriba, en el moment que una empresa que realitza un servei al país, com per exemple en obres que adjudica Govern, que aquesta decideix de llogar la maquinaria a Espanya i importar-la temporalment (fins a 2 anys màxim) a Andorra, sense analitzar si existeix al país una maquina que pugui llogar, doncs de repent el sector es troba en que la maquinaria del país veí es un competidor potencial, quan nosaltres no podem competir al seu país al no tenir les mateixes facilitats administratives, legals i fiscals per fer-ho. Al sector estem d’acord en que es permeti l’entrada d’aquesta maquinaria sempre que al país no n’hi hagi, o be que la del país ja estigui ocupada, però no estem d’acord que es donin permisos d’importació temporal per maquinaria que al país existeix, i la tenim desocupada. Perquè deixar entrar maquinaria quan els empresaris del país tenen la seva desocupada, i sobre tot quan els empresaris del país no poden utilitzar la seva maquinaria en igualtat de condicions a per exemple Espanya? Per altra part, sabem que aquesta permissivitat, es major en les obres de l’Administració, la qual prescindeix del document que realitza l’Associació de Contractistes d’Obres d’Andorra, en el qual certifiquem que no hi ha cap maquinaria similar al país que pugui esser llogada, i per tant demanem que es permeti l’autorització. Un cop tinguem la llei del transport, creguem que seria adequat regular correctament la importació temporal de maquinaria, i penjar un reglament sota la llei que defineixi clarament com definim quan es permet l’entrada o no, però es cabdal, que l’Administració quedi inclosa dins aquesta restricció, per tal de posar als empresaris Andorrans dins el mateix pla de competència que estem amb Espanya, i reduir així la conflictivitat i competència deslleial que avui en dia tenim al sector degut a la importació temporal.
Reforma de la llei del treball.
El Govern i el Partit Lliberal, varen decidir ja fa més d’un any que reformarien la llei del treball, reforma que creguem desde l’Associació, que no sols afegirà valor als empresaris donada la rigidesa de l’actual llei, sinó als treballadors, tal com va ser fet palés el seu dia. Creguem que l’estructura de l’economia d’Andorra, una estructura molt limitada, doncs depèn de tres sectors principalment, i per altra part extraordinàriament cíclica, hauria de donar un major grau de flexibilitat tant a empreses com treballadors, flexibilitat que a les economies dels països veïns es inferior, per raons econòmiques obvies, doncs les economies són més estables, i les empreses son capaces de gestionar més a llarg termini la seva plantilla, en canvi a Andorra, com ha quedat pelés aquest any en el sector de la Construcció i els Hotelers, les davallades en la producció poden esser extraordinàriament rapides i profundes, pel que disposar d’una llei del treball més flexible que la d’Espanya, no es sinó dotar de lògica econòmica a la nostra economia.Per altra part, aquesta estructura flexible, permet, a diferencia que a Espanya, dotar al treballador amb ingressos molt superiors en períodes de creixement (com aquests últims 5 anys en la construcció) gracies a les hores extres.
Desenvolupament del futur Pla Comptable.
Una de les 3 lleis econòmiques es la del desenvolupament del futur Pla Comptable. Govern ens ha assegurat que un cop estigui enllestit ens el passarà per tal de que el puguem revisar i opinar. Dels comentaris que a priori es fan a la llei de comptabilitat demanem que les empreses petites, les seves demandes d’informació han d’esser mínimes així com que cal donar temps a les empreses per adaptar-s’hi, tasca aquesta fonamental doncs donat el teixit empresarial Andorrà, i com hem vist amb les ultimes lleis, l’empresari no te una capacitat il·limitada d’adaptar-se a nous escenaris, especialment donat que els últims anys han hagut de afrontar molts d’aquests canvis. També s’ha demanat de tenir cura en seguir les normes Internacionals en el cas que no hi hagi una clara descripció de la manera de comptabilitzar certs asemptaments comptables o valoracions en el futur reglament, podria generar risc, donada la altíssima complexitat de certes normes comptables internacionals com ha quedat pales en les queixes d’haver d’aplicar aquestes normes en les majors empreses Espanyoles. L’efecte seria devastador en les petites empreses Andorranes. Esperar a que surtin les NIC’s (normes Internacionals ) per a les Pymes, seria una bona solució, a més de donar temps als empresaris a adaptar-s’hi.
Participació als grups de treball del Pla 2020. Davant les expectatives inicials de poder col·laborar a l’hora d’establir el desenvolupament de les politiques i estratègies en els diferents camps de l’economia Andorrana, de moment les presentacions realitzades han estat una presentació del projecte en mans de Govern, i les observacions sembles que tenen un caure més informatiu que participatiu, tal com semblava que seria inicialment. No queda clar de moment la implicació que les diferents Associacions podem fer per tal de poder col·laborar a estructurar la futura estratègia de l’economia i societat Andorranes.
