La tercera modificació de l'anomenada col·loquialment llei del sòl ja és una realitat en ser aprovada ahir pel Consell General amb el suport dels consellers generals de Demòcrates per Andorra (DA) i el vot en contra dels integrants del grup parlamentari socialdemòcrata.

El Govern hi té dipositades totes les esperances perquè es reactivi la construcció i cessi la sagnia d'acomiadaments dels últims mesos.

Aquest és el sector econòmic més castigat per la crisi en els darrers anys, fins al punt que ha perdut el 50% dels treballadors, passant de 6.800 ara fa sis anys a 3.300 a l'actualitat. O, cosa que és el mateix, cada dia s'han perdut dos llocs de treball en aquesta activitat. Ho va tornar a recordar ahir en la seva intervenció el ministre d'Economia, Jordi Alcobé, que va reconèixer que la situació no ha millorat en l'últim any, sinó que ha continuat agreujant-se. Davant d'aquest panorama, l'executiu no pot quedar-se de braços plegats, sinó que ha de prendre mesures per intentar impulsar altre cop la construcció, segons va indicar Alcobé.

Per la seva banda, Gerard Barcia, del grup parlamentari socialdemòcrata, es va mostrar crític amb el text per dues raons fonamentals: no està d'acord que els comuns puguin rebaixar fins al 0% la cessió obligatòria en terreny urbà consolidat i tampoc amb el procediment d'extrema urgència amb què s'ha tramitat el projecte de llei. Tot i així, demòcrates i socialdemòcrates van coincidir en la bona feina que s'havia fet en la comissió legislativa, gràcies a la qual s'ha millorat el text en molts aspectes.

La realitat és que, com es va tornar a posar de manifest ahir durant el debat, es tracta d'una llei molt tècnica, alguns aspectes de la qual ni tan sols han transcendit encara a la llum pública perquè no els ha donat a conèixer ni el Govern, quan va explicar en roda de premsa el projecte de llei, ni tampoc els dos grups parlamentaris, que en tan sols set dies han hagut d'estudiar i esmenar el text. Això sí, les intervencions que van tenir lloc ahir, tant del ministre com dels consellers generals, van permetre que es conegués una mica més a fons alguns punts d'aquesta tercera reforma parcial de la llei del sòl.

El titular d'Economia i Territori va voler deixar clar que l'objectiu principal amb aquesta iniciativa és incrementar l'activitat al sector de la construcció. Així, s'autoritza que algunes construccions, sempre que compleixin certs requisits, es puguin destinar a altres usos diferents dels que tenen actualment, com per exemple a habitatges unifamiliars o a allotjaments de turisme rural, i també es permet la rehabilitació d'immobles que estiguin als entorns de protecció d'edificis catalogats com a béns d'interès cultural. En la mateixa línia que el ministre, la consellera general demòcrata Roser Bastida va opinar que és un projecte de llei "profund, valent i ambiciós", i que contribuirà a frenar el degoteig de pèrdua de llocs de treball que hi ha al sector de la construcció.

El punt que més polèmica ha aixecat, però, és la possibilitat que els comuns puguin reduir fins al 0% la cessió en sòl urbà consolidat, ja que segons els socialdemòcrates això només servirà per beneficiar alguns propietaris i a la vegada les arques públiques se'n ressentiran. Alcobé va voler ressaltar, però, que la llei dóna la possibilitat a cadascuna de les corporacions comunals d'actuar com ho creguin convenient, "però no les obliga, malgrat que tots els comuns ho han demanat". A més, es tracta d'una mesura limitada en el temps, ja que tan sols s'aplicarà durant un període de nou mesos amb la finalitat que sigui realment un estímul que doni resultats immediats en el sector de la construcció.

El conseller socialdemòcrata Gerard Barcia va considerar, però, que la rebaixa en la cessió obligatòria en sòl urbà consolidat es pot convertir en un "espoli" per a les administracions comunals i que tan sols s'aconsegueix "obsequiar determinats propietaris". La proposta dels socialdemòcrates era que la rebaixa es fes com a màxim fins al 5%, amb la qual cosa quedaria garantit un mínim d'espai per fer equipaments.

Procediment d'urgència

El segon aspecte del projecte de llei criticat durament per Barcia és el fet que s'hagi tramitat pel procediment d'urgència, amb la qual cosa els parlamentaris no haurien tingut temps suficient per estudiar a fons el text. "Es un tema de gran complexitat i no es pot córrer", va insistir Barcia en la seva intervenció. El parlamentari socialdemòcrata va considerar que el procediment d'urgència ha de ser extraordinari, i que en aquest cas en concret, així doncs, no pertocava, alhora que va acusar el Govern de ser "poc respectuós amb el règim parlamentari" perquè atorga al Consell General "una mena de paper de submissió".

Roser Bastida, però, va defensar el procediment utilitzat indicant que hi ha una urgència en aquesta modificació perquè és per reactivar un sector que necessita una millora ràpidament. A més a més, segons la consellera demòcrata, el poc temps de què han disposat no ha impedit als grups parlamentaris fer la seva feina presentant les esmenes que han estimat oportunes per millorar el text. Bastida va felicitar també l'executiu per l'esforç de consens realitzat i per haver incorporat al text les demandes dels comuns i haver acceptat els suggeriments dels diferents col·lectius que havien estat consultats.

Barcia i Bastida també van discrepar sobre si la reforma beneficia o no els pagesos pel que fa a la posada en marxa del turisme rural. El primer va dir que ha rebut queixes del president de l'associació i la segona, que n'ha rebut felicitacions.

font: bondia.ad