Són múltiples les certificacions de qualitat existents avui en dia. La majoria es fixen en uns pocs aspectes determinats. Un exemple clar és la prestigiosa col•lecció ISO. Ara, el projecte Andorra Regenera proposa un sol segell global, tant pel fet que sigui internacional com per avaluar els diferents aspectes –l'estalvi energètic; la funcionalitat; la vida útil i el manteniment; l'accessibilitat; la sostenibilitat; la qualitat de l'aire interior; el confort acústic; la integració en la realitat cultural del lloc; la conservació mediambiental; i tots els possibles-, de manera conjunta. I aquesta certificació ha de ser "comprensible, no farragosa, fàcil, transparent i flexible". Això és ser "molt ambiciós", tal i com reconeix un dels impulsors del projecte, l'enginyer Josep Maria Comes.

El projecte Andorra Regenera té per objectiu, justament, el de regenerar en tots els camps. El primer en que s'ha presentat és el de la construcció, i té la voluntat que qualsevol acció repercuteixi positivament al seu voltant, tant a nivell mediambiental com econòmic com social. Aquest pla, a més, es vol que sigui reconeixible i internacionalitzable, i per aconseguir-ho cal una certificació que ofereixi garanties de qualitat, seguretat de la imparcialitat i universalitat, que sigui vàlida arreu.

Per tal que el segell tingui aquestes darreres característiques, caldrà que sigui un tercer qui certifiqui que es compleixen els diferents requisits. Això, segons l'enginyer Josep Maria Comes, ho hauria de poder fer qualsevol empresa d'inspecció acreditada, que donarà fe que es compleixen els criteris necessaris. Aquests seran públics –i també a través d'internet-, se n'especificaran els indicadors que es faran servir, i els valors d'aquests que es requereixin. Així també serà una certificació transparent.

El que farà diferent aquesta certificació, a més de l'avaluació global i conjunta dels diferents aspectes, és que es tindran en compte els resultats. La majoria dels segells de qualitat existents miren que se segueixin determinats procediments. Però que es tinguin en compte els resultats no vol dir que els procediments no s'hagin de tocar, tal i com alerta Comes, doncs per tal que l'aigua arribi al riu amb uns nivells determinats de qualitat caldrà, amb molta seguretat, tractar-la, i per acreditar que així es fa, s'hauran de fer anàlisis. Així, s'afegiran procediments i se'n modificaran d'altres.

La certificació avaluarà diversos aspectes. Alguns de més evidents, com l'estalvi energètic (que el consum d'energia sigui el menor possible); la qualitat de l'aire interior (amb els majors aïllaments apareix la preocupació per la qualitat de l'aire als espais interiors, i aquí caldrà revisar els sistemes de ventilació i que els conductes d'aire condicionat estiguin nets, per exemple); el confort acústic (avui en dia en la majoria d'edificis "se sent tot el que diu el veí", apunta l'enginyer, a més de sorolls diversos); l'accessibilitat (que tothom, sigui de la condició que sigui, pugui accedir, ja sigui per viure-hi com per treballar-hi); la funcionalitat (que l'edifici serveixi pel que es va idear, o tingui un disseny polivalent); i la vida útil i el manteniment de la construcció (segons Comes, aquí és on juga un paper important la inspecció tècnica d'edificis i que es vagi complint el full de ruta establert per aquest per allargar la vida de la construcció. A més, també es tindrà en compte que al construir l'edifici s'introdueixin facilitats per al seu manteniment posterior i, per exemple, si la façana és de vidre, es prevegin mecanismes per netejar-la i reparar-la; i que quan la construcció ja no sigui útil tingui un desmantellament senzill i els materials es puguin fàcilment transformar).

D'altres àmbits a avaluar no són tan evidents: s'avaluarà la sostenibilitat (que l'edifici mantingui un equilibri amb l'entorn immediat i el no tan immediat, i que permeti la seva durabilitat); la conservació mediambiental (que l'empremta de carboni –tota activitat genera emissions de CO2, recorda l'enginyer- sigui el menor possible i es compensi per altres vies; i la integració en la realitat cultural del lloc (en aquest punt es tindrà en compte que es facilitin zones de passeig i esbarjo per als veïns o el respecte per les normes locals, explica Comes).

Per accedir a la certificació caldrà complir amb un mínim de requisits de cada un dels àmbits a avaluar. Aquesta és una de les novetats que representarà el segell Regenera en comparació a d'altres certificacions, doncs es vol tenir una visió global dels projectes. Comes justifica la necessitat d'avaluar el conjunt i no els aspectes concrets per separat: "Podem ser molt bons en una cosa, però dolents en una altra", i posa l'exemple d'un cub tancat de formigó, en el qual l'aïllament tèrmic serà excepcional, però no s'hi podria viure perquè a l'interior l'aire no seria respirable. De tota manera, accepta que no s'hauran de complir tots els indicadors, doncs n'hi haurà alguns que per determinades construccions no seran d'aplicació. És el cas de la preservació de l'entorn natural. Un edifici al mig del bosc haurà d'acreditar el menor dany a la fauna i la flora, en canvi per a la construcció al nucli urbà no tindria sentit.

En el fons, i com a resum, es tracta de "millorar la qualitat de vida", i tots els criteris i aspectes a avaluar "es basen en la conscienciació de la gent", diu Comes. En aquest sentit, l'aposta passa també per premiar "l'anar més enllà" i no quedar-se satisfet complint els mínims per obtenir la certificació. Així, s'estudia la possibilitat de crear diferents categories dins la certificació regenera, com podrien ser un segell plata, or i platí. I també aquesta base és la que justifica la voluntat de flexibilitat de la certificació, perquè es pugui adaptar fàcilment als canvis tecnològics i a les prioritats variants de la societat.

Artdeviure.com