Es treu el barret de portaveu dels constructors i es posa amb naturalitat el dels transportistes, on desenvolupa el mateix càrrec.

L'exsecretari d'Estat d'Esports mostra do­mini del terreny –la seva família va tenir una constructora molt de temps– i un discurs pragmàtic per intentar explicar, sense inflar-lo encara més, el dra­ma del que és avui el sector i del que havia estat no fa pas gaire.

Encara instal·lats en el pessimisme?

No crec que s'hagi de parlar de pes­simisme, és una realitat pura i dura. Tampoc no podem enga­nyar a ningú, la situació dels anys de bonança no era real, era fictícia, per la bombolla immobiliària. Penso que ara es tracta que ens aturem, veiem on estem i analitzem les dades.

Què diuen les dades?

Diuen que el sector està estabilit­zat, però és que veient els mínims on estàvem arribant, no era molt difícil de preveure que pararíem de caure. Hem parat de perdre llocs de treball i per primer cop des del 2006 en gua­nyem algun.

Per tant, és un bon moment per fer una anàlisi quasi definitiva. Comparant el moment mà­xim i ara, que ja heu parat de caure, què ens dóna?

Hem perdut entre el 60 i el 70 per cent del volum del sector, en tots els sentits. Hem passat de 7.000 treballadors a 2.900, la caiguda ha estat tremenda i molt ac­celerada.

Com estan les empreses ara?

Moltes van fer la feina ben feta al seu moment per poder afrontar aquesta situació difícil. En el tema dels acomiadaments, podem garantir que en el 99 o el 95 per cent s'ha complert amb les indemnitzacions. Per tant, s'ha estat seriós i s'ha complert la normativa.

Però, un cop escampada la tempesta i observant els estàndards internacionals, el pes de la construcció a Andorra és el correcte?

Ens trobem en paràmetres cor­rectes. Fins ara hem viscut una punta en què tot es va disparar, i ara, mirant els països veïns, estem més o menys com ells. Per posar-ne un exemple, en matèria d'obra pública, els països hi dediquen entre el 3 i el 4 per cent. Aquí ara estem en el 2 i escaig; per tant, avancem cap a una inversió en obra pública semblant a la del nostre entorn.

El que passa és que vostè parla de percentatge relatiu al pressupost, però el cert és que el país està pagant molta obra pú­blica anterior i així continua­rà sent encara molts anys.

També ha passat en altres llocs. Hi va haver alegria i es va tirar endavant. El que sí que és veritat és que a Andorra estàvem molt endarrerits en obra pública. Quan es va engegar tot, el 2002, estàvem molt endarrerits, només cal recordar el col·lapse que hi havia no només en dies de ponts sinó en el nostre dia a dia. Calia fer una aposta, i s'ha fet. Tot i que admeto que hi pugui haver obres qüestionables.

La més qüestionada, de molt, és la del túnel dels dos Va­lires. Per cara i perquè no està triomfant.

Sí, però això no és atribuïble al sector de la construcció. Sí, potser, als polítics del moment que van tirar endavant la infraestructura. També cal valorar que aquestes decisions es prenen a partir d'unes projecccions que amb el temps poden canviar.

Licitarà aquest Govern la segona fase del vial de Sant Julià?

Crec que sí. En aquesta legislatura DA ha de fer una obra simbò­lica, i serà aquesta. El Govern executa ara un pressupost d'obra pú­blica de manteniment però si no acaba la legislatura fent una infraestructura realment ne­­cessària serà un petit fracàs. Al­menys per mi. Ha d'arribar a acords amb bancs, amb privats, amb qui sigui perquè això tiri endavant.

S'expropia poc en aquest país?

Hi ha una llei per fer-ho, però per aquesta connectivitat que tenim entre tots, és difícil de fer. Moltes coses s'allarguen ad eternum per no aplicar la llei.

El tema de les rehabilitacions està anant com s'esperava?

Ara és una de les vies de negoci més importants. Vam tenir un boom d'obra nova i això s'ha de mantenir. També hi ha el tema de l'eficiència energètica, que està molt avançat. Cada cop més els propietaris entenen que han de fer que els edificis gastin menys. Sobre la teva pregunta, sí, la reha­bilitació està funcionant.

Hi han degut contribuir les ajudes públiques.

Evidentment. Fa dos anys era una quantitat ridícula; aquest any han estat 400.000 euros, que es van exhaurir al setembre i l'any que ve s'ha previst una partida d'un milió d'euros. Nosaltres pensem que, tot i ser un milió, en mig any podria haver-se esgotat.

Si s'exhaureix a meitat d'any vol dir que n'haurien de pressupostar més?

Ja ho veurem, però es podria haver de fer alguna aportació extraordinària. No podem oblidar que aquest milió que posa el Govern genera un volum d'activitat econòmica de 12 milions en la construcció. I no és tan sols el que genera, sinó el que s'acaben estalviant els propietaris. Els experts pronostiquen que la rehabilització serà durant uns quants anys l'activitat principal de la construcció.

Per tant, en aquest apartat, sí que està content?

Va lent però n'estem contents.

Pensa que vindran empreses de fora del sector?

És difícil, perquè ja hi són i des de fa molts anys. Les grans constructores ja hi estan establertes, o directament, o a través d'empreses andorranes. Andorra té la pe­culiaritat, com tot petit territori, que quan véns de fora el millor és estar associat amb algú del país, que és qui coneix la realitat i la gent. Els negocis aquí estan molt basats en les relacions humanes i sense algú del país di­fícilment tiraràs endavant.

Així no n'ha vingut cap tot i l'obertura?

N'hi ha algun cas, però en feines molt especialitzades. N'hi ha un cas concret en l'àmbit de la geotèrmia. S'ha instal·lat al país una empresa de Girona que es dedica a això.

DIARIANDORRA.AD