El nombre de treballadors que han estat acomiadats des del 2005 se situa per sobre dels 4.000 i la mitjana d'indemnització ha estat de 20.000 euros per empleat

El sector de la construcció calcula que ha pagat uns setanta milions d'euros des del 2005 per fer front a les indemnitzacions dels milers de treballadors acomiadats.

En concret, els últims vuit anys s'han perdut 4.200 llocs de treball. Si es multipliqués aquesta quantitat pels 20.000 euros de mitjana que s'han pagat pels acomiadaments la xifra s'elevaria a 84 milions d'euros. Però d'aquí s'ha de restar la part corresponent als empresaris que no han complert amb les obligacions, i que s'han declarat insolvents, i una part mínima d'empleats que va marxar voluntàriament. Si s'analitza l'evolució del sector des del 2005 és impactant: s'ha passat de més de 7.000 assalariats a poc més de 2.800.

La situació de bona part de les empreses que continuen en el sector és molt delicada per la descapitalització que ha suposat la despesa en acomiadaments i en maquinària. La major part dels constructors havien fet inversions importants en maquinària i les adquisicions havien estat fetes a crèdit durant el boom. Ara les màquines estan tancades en garatges per falta d'ús i els propietaris han de continuar pagant els préstecs.

El gerent de l'Associació de constructors, Víctor Filloy, destaca que "ara l'objectiu és lluitar per intentar que no caigui més el volum de treballadors i mantenir-nos al voltant dels 3.000". Per assolir aquesta fita Filloy considera que hi ha dues claus. La primera passa perquè es potenciï la rehabilitació "que ha de ser la nostra gran esperança per als pròxims cinc o deu anys" i la segona, que s'estableixi un nivell mínim d'obra pública. El gerent de l'Acoda va xifrar amb entre 60 i 80 milions d'euros anuals la partida que el Govern hauria de destinar a inversió en infraestructures per garantir un funcionament mínim del sector. Per a l'any vinent estan pressupostats 50 milions, però és una xifra magnífica "si es té en compte que el primer pressupost dels demòcrates la inversió va baixar fins als 12 milions d'euros, fet que va acabar de rematar una part de les empreses del sector". Filloy confia en "la bona voluntat dels polítics, també dels comunals, per establir uns mínims cada any perquè el nivell d'infraestructures també ens fa privilegiats dins del Pirineu i això és un actiu que no podem perdre".

Perspectives

Dins del negre panorama els constructors tenen l'esperança que el 2014 "sigui millor i aconseguim estabilitzar-nos". Filloy va apuntar que "ningú no està parlant de recuperar els nivells d'activitat que es tenien durant el boom, perquè eren insostenibles, però sí a arribar a un equilibri que permeti mantenir les plantilles actuals i assolir petits creixements assumibles". Les últimes dades del sector ja són menys dolentes que les que s'han estat succeint.

PETICIÓ PERQUÈ ELS PRÈSTECS PER A REHABILITAR ES PUGUIN TORNAR EN 15 ANYS

L'Associació de Constructors considera que els plans de rehabilitacions impulsats pel Govern no acaben d'enlairar-se "perquè el termini de devolució del préstec és molt curt". Segons Víctor Filloy, "disposar només de set anys és molt poc temps i esperem que en la propera renovació de l'acord entre l'executiu i la banca el termini es pugui ampliar als 14 o 15 anys". Els constructors creuen que "amb aquest canvi la gent s'animarà perquè podran anar pagant el préstec simplement amb els diners que la rehabilitació els estigui estalviant. Com a exemple, "si la rehabilitació comporta una reducció de 10.000 euros anuals en gasoli el propietari gairebé ni se n'adona que està pagant un préstec perquè l'estalvi és equivalent al que ha d'anar abonant per les quotes". L'actual acord entre l'executiu i la banca s'ha de renovar al març. A dia d'avui està fixat el límit de set anys pel retorn amb un interès d'euríbor més el 0,5%. Els constructors veuen que "encara que l'interès hagués de pujar una mica el més important és l'allargament dels terminis perquè facilitaria molt el retorn dels diners".

diariandorra.ad