ENTREVISTA AMB MANEL RIERA, DIRECTOR D'ORDENAMENT TERRITORIAL

L'alegria o depressió de les finances públiques d'un estat sempre acaba tenint un indicador fiable en la quantitat d'obra pública en marxa, aquí sembla que el tema età a punt d'animar-se

perfil tècnic. Fa 6 mesos que està al capdavant del càrrec que va agafar com a relleu del malaurat Esteve Comas. Tot i que fa poc temps, domina bé els dossiers i aviat marca distància entre la seva feina i la del polític que decideix si una obra tira endavant o no.

Ens vam equivocar fent el túnel de les Dos Valires?

Segur que no.

Però hi passa molt poca gent per allà i ens ha costat molts diners, per això li pregunto si ens hem equivocat.

No ens hem equivocat. La rendibilitat social d'una obra pública no es mesura només per la intensitat del trànsit, tot i que no nego que és un dels elements que s'han de tenir en compte. S'han de tenir en compte també altres factors.

Quins?

En primer lloc la seguretat. El trànsit no és gaire alt, efectivament, estem parlant d'uns 3,000 vehicles al dia, que és baix. Però des del primer moment que es va pensar en aquest túnel va ser perquè fos obligatori per als camions i vehicles pesats que vagin a la vall del nord. D'aquesta manera deixen de passar pel nucli urbà i això influeix en la qualitat de vida dels ciutadans i també sobretot pensant en la seguretat viària. Els efectes de la sinistralitat dels vehicles pesats són molt més greus. Des del principi es va pensar a treure els camions del nucli urbà del país i s'ha aconseguit, és una obra que té una utilitat molt clara.

Té una utilitat molt clara comptant amb el que costa?

Sí.

Doncs molta gent creu que no.

Jo només els diria a aquestes persones, el que passa és que sovint tenim mala memòria, que intentin recordar com estava el trànsit d'Andorra la Vella i Escaldes amb els camions pel mig abans que el túnel entrés en servei.

Però amb la carretera de l'Ubach ja no passaven pel mig.

Els que anaven cap a Encamp no però els d'Ordino i la Massana sí.

Bon intent, suposo que el que genera controvèrsia és el preu.

Des del primer moment ningú no esperava que per allà passessin molts cotxes, aquest va ser el plantejament tècnic que es va fer d'aquest túnel.

Andorra no és Espanya, però tenim una colonització mediàtica evident que pot portar molta gent a establir associacions d'idees perilloses. Defensi'm des del seu càrrec que les concessions d'obra pública a Andorra són honrades i transparents.

Andorra no és Espanya i hi ha una diferència enorme. Aquest és un país molt petit en el qual ens coneixem tots o gairebé ens coneixem. Qualsevol cosa que passés fora del que és normatiu, del que ha de ser, a la curta o a la llarga, ho sabria tothom i tothom assenyalaria amb el dit. Jo no en conec cap cas, vostè en coneix algun?

L'any 2008 un constructor va parlar en un judici de comissions habituals per concessions però allà es va quedar. Però la pregunta sempre és la mateixa, si a tot arreu n'hi ha de corrupció per què aquí no?

Perquè som molt petits. Torno a dir, aquí tot se sap a la curta o a la llarga. Aquest país pel fet de ser com és, és molt més transparent que qualsevol altre.

Hi ha un mantra popular que també m'agradaria que em valorés. Tenim massa rotondes?

No en tenim massa. Ens estem aproximant al nombre de rotondes que hauríem de tenir. Encara n'hem de fer alguna més. És veritat que els últims anys n'hem fet moltes perquè ens en faltaven moltes. En un determinat moment vam concentrar molta inversió a fer depuradores, en un altre moment en prevenció de riscos i ara darrerament hem fet molta inversió a fer rotondes perquè és un element que faltava com a regulació del trànsit. La major part de les que necessitem ja estan fetes.

Alguns demanen com és que costen tants diners.

La rotonda en si no costa molts diners, el que passa és que l'obra que surt a concurs no és només la rotonda. No és un element aïllat que l'empeguem allà, a vegades s'ha de fer un eixample de la carretera, per exemple. Aquestes obres van lligades intrínsecament a unes millores viàries del voltant i això puja el pressupost.

La gent es queixa però algunes són molt ben valorades després, aquella de davant del Festa Andorra per exemple.

A vegades pot haver-hi certa posició inicial, però quan estan en funcionament milloren l'estat del trànsit i la seguretat. En el cas de la que menciona vostè es va haver d'ampliar el pont per poder fer la rotonda.

Els darrers anys el protagonisme de l'obra pública ha estat ridícul en alguns pressupostos de l'Estat, això canviarà?

És evident que vivim un context de crisi i això determina les finances públiques. No hi ha diners al calaix i la inversió pública és baixa. Venim d'uns exercicis en què el volum de la inversió estava xifrat en 30 i pocs milions que és una xifra molt baixa.

A això em referia, i més tenint en compte el que s'ha dit sempre del paper de l'obra pública com a dinamitzador econòmic.

Aquest any s'ha fet un esforç i estem parlant d'una xifra d'uns 44 milions d'euros. El Govern sap que ha millorat però encara no és el nivell òptim.

Quin seria?

A escala internacional es considera que ha de ser un 2,5% del PIB, és a dir, això ens portaria a una xifra al voltant d'uns 60 milions d'inversió. Aquest any, com deia, estem en 44 milions i esperem que pugui millorar en el futur, però això depèn de com evolucioni l'economia general del país.

Per acabar, disgustats imagino amb el retard de les obres a la rotonda de Fiter i Rossell.

Sempre que una obra no va segons el previst et disgustes. Hi ha hagut molts advertiments verbals i per escrit. I tot i això no hi ha hagut manera fins ara. L'empresa rebrà una sanció, l'administració defensa la legalitat i els interessos públics.

FONT I FOTO: DIARIANDORRA.AD