Ningú posa en dubte que som un país principalment turístic, ni ningú posa en dubte que probablement, en els pròxims anys, el preu dels combustibles fòssils augmentarà de forma significativa i que cal avançar en una millora substancial dels nostre medi ambient.

Tenint en compte aquestes variables, permeteu-me fer unes reflexions.

Al meu entendre és necessari, sens dubte, disposar d'unes infraestructures suficients en quantitat i qualitat per donar servei als milions de persones que passen per les nostres valls i que contribueixen al desenvolupament econòmic del nostre país. En aquest sentit penso que en els darrers 10 anys s'han fet esforços reals per dissenyar un pla viari i unes infraestructures, per alguns sobredimensionades, per alguns altres necessàries, pero sense dubte imprescindibles.

Vull posar l'accent, però, en el nostre parc d'habitatges i, principalment, en els construïts en les ultimes decades, uns edificis amb una estètica adaptada a aquells temps de creixement i construïts amb els millors materials del moment, però que al meu entendre avui en dia no transmeten una imatge de modernitat i de prosperitat del nostre país, ni garanteixen la eficiència necessària, més aviat al contrari.

El Llibre blanc de l'energia, elaborat pel Govern i per tots els sectors del país que treballen en aquest àmbit, recull com a primera prioritat la reducció de la dependència exterior en matèria energètica i explicita com a acció prioritària l'estalvi energètic en els nostres habitatges.

Segons el Butlletí de conjuntura, el consum de gasoil de calefacció a Andorra representa de mitjana per família uns 1.600€ anuals, és a dir quasi. Probablement. el salari d'un mes.

Les dades aportades pels experts indiquen que un edifici reformat per fer-lo eficient energèticament pot arribar a reduir aquesta despesa fins a 300€/any, fet que suposa un estalvi al voltant del 80%.

D'altra banda, les emissions de CO2 a Andorra produïdes només pel gasoil de calefacció representen 172 milions de kg anuals. El CO2 que emet cada edifici ocupa la superfície d'aquest mateix edifici multiplicat per 42 pisos d'alçada per any. Aquestes emissions es reduirien un 80% en edificis energèticament eficients.

Per tant, prenent en consideració aquestes premisses, és vital i innegociable avançar cap a una modernització de l'edificació a Andorra. Actualment, la Llei de mesures urgents del 2010, el Reglament d'ajuts a la rehabilitació d'habitatges i d'edificis d'ús d'habitatge, i el recentment aprovat Reglament de certificació de l'eficiència energètica en l'edificació, entre altres reglaments i lleis, pretenen aportar eines per avançar en aquesta línia, i ens posen en línia amb els requeriments constructius de països punters com suïssa o els països nòrdics.

Val a dir que l'esforç reglamentari i l'esforç legislatiu estan fets, però ara cal una major conscienciació de la població de la necessitat de conjugar aquestes tres accions, estètica, rehabilitació en eficiència energètica i reducció d'emissions al medi ambient, en una sola línia d'acció necessària per posar a disposició dels nostres habitants i visitants un país més modern i atractiu, amb més confort en el seus habitatges, i respectuosos medi ambient.

Tenim la responsabilitat de deixar als nostre fills, un país millor, mes atractiu i mes competitiu.

Alhora, les administracions han de fer esforços reals per promoure aquesta cultura i per incentivar amb valentia aquesta estratègica de modernització del país.

Hem de construir entre tots l'Andorra urbanística del futur, hem d'apostar per un model propi, un model d'edificis autosuficients i completament integrats en una estètica de futur.

Si realment volem apostar per una Andorra propera on els nostres fills, i els turistes se sentin en un entorn respectuós i agradable, caldrà elaborar una estratègia de futur per canviar aquesta estètica actual que, malauradament, no encaixa en un entorn natural com el que tenim ni transmet modernitat, ans al contrari.

Miquel Pujal Laborda -President

Associació de Contractistes d'Obres d'Andorra