EDITORIAL DIARI ANDORRA 08/03/13

El Govern va equivocar-se en establir com a màxim 3,5 milions d'euros (amb IGI, 3,3) en la licitació de l'Estadi Nacional. En un moment tan delicat per a la major part de les empreses està fora de lloc posar a concurs una obra mig milió d'euros, com a poc, per sota del cost real mínim.

La prova més evident es va veure ahir quan en l'obertura de plecs cap dels licitants va poder situar-se per sota dels 3,5 milions, tot i la dramàtica fam de feina dels aspirants. Un executiu que gairebé no ha convocat obra pública no es pot permetre el luxe d'actuar d'una forma que pot considerar-se ofensiva per al sector perquè, si no hi ha martingales posteriors, el guanyador està condemnat a perdre més de mig milió d'euros. Dels dotze aspirants, quatre continuen dins del concurs. Han postulat amb xifres inferiors al 3,85 milions que marca el màxim del 10% de desviació prevista. Tant el sector en general com l'Associació de Constructors (Acoda) en particular tenen clar que qualsevol xifra inferior a 4 milions suposa pèrdues assegurades. Davant aquest escenari s'obren diferents opcions. La primera és assumir la pèrdua directament, situació que tal com està el mercat difícilment es pot contemplar. La segona passa perquè a mitja obra surti el memorial de greuges per demanar més diners, situació que l'Acoda ja ha avisat que controlarà. La tercera seria que la concessionària per quadrar números utilitzi els impagaments a treballadors, subcontractades o proveïdors.

I seria imperdonable que l'obra fos un peatge que el guanyador ha de pagar per estar més ben situat en properes licitacions. L'executiu hauria de declarar el concurs desert i convocar-lo de nou a un preu real. Un exemple. El metre cúbic de runa a l'abocador s'ha pressupostat en el plec de bases a 3 euros. El cost real és d'uns 13. El més probable és que les presses perquè la UEFA mantingués els dos milions de subvenció a l'Estadi hagin portat el Govern, després del carrusel de polèmiques al voltant de la instal·lació, a licitar l'obra amb les condicions assumibles sense tenir en compte el cost real. Veient que per més necessitades que estiguin les empreses cap ha estat capaç d'estar per sota del límit el més raonable és tornar a començar.

L'executiu no pot donar la imatge de contribuir a precaritzar un sector tan castigat com aquest.

DIARI ANDORRA 08/03/13