El nou president destaca la importància que s'esgoti la legislatura "perquè dona la oportunitat al Govern d'aprovar un pressupost"

La candidatura encapçalada per Gerard Cadena conformarà la nova junta directiva de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA), que ha estat escollida per unanimitat en ser l'única candidatura presentada. Gerard Cadena, successor de Xavier Altimir, qui va estar durant 12 anys al capdavant de l'organització, ha agraït la feina feta durant aquests anys a l'anterior junta.

La mesura pretén que els propietaris inverteixin en sistemes per evitar el malbaratament d’energia a les llars

Tots els habitatges de lloguer del país estaran obligats a tenir una etiqueta energètica el 2023 que els avaluarà de més a menys eficients, com, per exemple ja passa amb els electrodomèstics. Això permetrà saber als potencials llogaters quin pressupost hauran de destinar als subministraments, depenent de la qualificació de l’habitatge. Aquesta és una de les mesures que recull la Llei d’impuls a la transició energètica i el canvi climàtic que el Consell General va aprovar ahir per unanimitat i que persegueix un augment de la sobirania energètica del país i una reducció de les emissions del 37% des d’ara i fins al 2030.

Els constructors afirmen que la recuperació econòmica dels països veïns fa menys atractiu el mercat de treball del Principat

Els representants d’alguns dels principals sectors econòmics del país coincideixen a assenyalar els símptomes de millora de l’economia després de la crisi, si bé també afirmen que tenen “una mancança terrible” de mà d’obra. El gerent de l’Associació de Contractistes d’Obres d’Andorra (Acoda), Víctor Filloy, va alertar que actualment “no es troba mà d’obra al país”. “A la construcció costa molt trobar gent, des de llocs bàsics fins a qualificats”, va explicar, i va referir-se a “operaris, peons o especialistes, com ara fusters o bons electricistes”.

Defensen que donaria "estabilitat" al sector i evitaria el rebuig social a certs projectes.

De la mateixa manera que Andorra compta amb un Pla sectorial d'infraestructures viàries o amb el recentment aprovat Pla nacional d'infraestructures verdes, el sector de la construcció considera indispensable dotar el país d'un pla nacional d'infraestructures en l'edificació. Un pla per definir a 20, 30 o fins i tot a 40 anys vista quins són els projectes constructius que el país necessita, i que a la vegada els programi en el temps en funció de les prioritats, tal com ha defensat el gerent de l'Associació de Contractistes d'Obra d'Andorra (Acoda), Víctor Filloy.

L'Acoda critica que la inversió de l'executiu no estigui en la línia del creixement del PIB ni dels seus ingressos.

Aquest 2018 els comuns preveuen invertir en obra pública 35,8 milions d'euros, segons dades recollides per l'Associació de Contractistes d'Obra (Acoda). Es tracta d'una xifra positiva tenint en compte que es ve d'uns anys de molta contenció per part de les administracions, a causa de l'esclat de la crisi del 2008, on en alguns exercicis ni se superaven els 10 milions entre les set corporacions. Andorra la Vella és la parròquia que lidera aquest canvi d'actitud en les finances públiques, amb una previsió d'inversió de gairebé 12,9 milions per al 2018. La segueix Escaldes-Engordany, amb prop de 8 milions; Encamp amb 4,9, Canillo amb 4,5, la Massana amb 2 (tot i que recentment ho ha ampliat a 4,6), i Ordino amb 2,6 milions. La única parròquia que queda més despenjada en aquests sentit és la de Sant Julià de Lòria, que preveu invertir menys d'un milió d'euros en obra pública al llarg d'aquest any.

Els contractistes exposen que hi ha algunes mancances que compliquen als licitants l'elaboració del pressupost, el qual no pot superar els 39 milions

Els constructors del país consideren que el concurs públic nacional de licitació de les obres de l'edifici The Cloud presenta algunes mancances, com ara la manca de concreció sobre aspectes constructius que complica l'elaboració d'un pressupost fixat en els 39 milions d'euros. Aquest pressupost no pot superar la xifra establerta, tenint en compte que parteix de la modalitat 'claus en mà'. L'Associació de Contractistes d'Obra (Acoda), va transmetre aquests neguits a Andorra Telecom i al ministeri d'Ordenament Territorial. Totes les parts, també les empreses que han retirat el plec de bases i l'arquitecte de l'edifici, s'han reunit els darrers dies per anar aclarint els dubtes. La darrera trobada va tenir lloc aquest dimecres a la tarda.

Les obres s’iniciaran a l’abril i es desenvoluparan en quatre trams i dues fases consecutives

Malgrat que l’avinguda Carlemany ja és un eix comercial sense trànsit rodat i adaptat a la mobilitat dels vianants, un cop més tornarà a experimentar canvis per «deixar de costat l’aspecte de quitrà i carrer convencional i passar a tenir un paviment únic i una gran voravia», va subratllar ahir el cònsol menor d’Escaldes-Engordany, Marc Calvet, en la inauguració de l’exposició pública del projecte d’embelliment de l’avinguda. Serà passat Setmana Santa quan s’iniciaran les obres, en el tram comprès entre el carrer de la Unió i l’avinguda de les Escoles, uns treballs que haurien d’allargar-se com a molt fins a finals d’aquest any, segons les previsions del comú.

El programa Renova introdueix canvis per incentivar les actuacions globals en edificis per fer-los més sostenibles ja que fins ara la majoria d'ajuts es destinaven a actuacions menors, com les substitucions de finestres. També s'incorporen subvencions per a la instal·lació de plaques fotovoltaiques.

La convocatòria d'aquest 2018 del programa Renova vol aconseguir que dos terços del milió i mig d'euros reservats per a subvencions directes siguin per a actuacions generals en edificis que vulguin aconseguir certificacions d'eficiència energètica. I és que aquest tipus de reformes, així com els aïllaments de façanes i cobertes, són les que permeten una reducció més gran del consum elèctric. "Són aquest tipus d'actuacions les que interessa promoure, perquè generen un cost benefici més important", explica el cap de l'Oficina de l'Energia i el Canvi Climàtic, Carles Miquel, "més que un canvi de finestres".

La construcció va mantenir una certa estabilitat durant el 2017. Ho constaten les dades d’aquest sector d’activitat, que segueixen creixent tot i que molt tímidament. En concret, el nombre d’assalariats es va situar en 2.858 persones, fet que suposa un 1,5% més que l’any anterior, en què n’hi treballaven 2.816. Es tracta d’un volum similar al registrat el 2013, quan la construcció tenia 2.856 assalariats, però es troba molt lluny dels 6.788 que ocupava l’any 2006. El nombre de treballadors va assolir el punt més baix el 2014, quan el sector va emplear 2.734 persones.

El sector de la construcció ha continuat donant mostres d’un comportament estabilitzat al llarg del primer semestre de l’any 2017, i tot i que presenta algun símptoma de millora, el ritme d’activitat és molt modest i les perspectives continuen sent febles. Les valoracions de la marxa dels negocis reflecteixen un grau d’optimisme molt mesurat, amb un predomini de les respostes optimistes sobre les pessimistes menys accentuat que en el semestre anterior, un fet que avala uns nivells d’activitat molt discrets i clarament inferiors a les expectatives del sector.

“Les empreses constructores es mostren encara molt poc entusiastes amb les perspectives futures, en un context en què la reactivació de l’activitat difícilment acabarà de consolidar-se si no es beneficia de l’impuls creditici, i també d’una recuperació més sòlida del mercat laboral i dels ingressos de les llars.”