La Comissió Nacional de l’Habitatge va celebrar ahir la primera reunió amb la participació de les administracions, associacions del sector com l’AGIA, l’Acoda o l’APBI, el Raonador del Ciutadà i entitats com Càritas. La trobada es va tancar amb dos acords. D’una banda, la intenció de donar un caràcter permanent a aquesta taula, regulant el funcionament i l’organització a través d’un reglament.

Un dels motius que frena la creació d’obra nova i que no ha afavorit la construcció de pisos residencials estàndards en els darrers anys és el preu amb què alguns comuns taxen el metre quadrat de cessió, segons assenyala l’Associació de Contractistes d’Obres d’Andorra (Acoda). La patronal del sector denuncia que hi ha corporacions que han establert aquest import al nivell de residencial de luxe independentment del tipus d’obra que es vulgui fer.

El Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) publica aquest dimecres les bases del concurs nacional d’idees de la remodelació urbanística del carrer Doctor Vilanova, la creació d’un espai públic a la parcel·la de cessió del Comú d'Andorra la Vella a Prada Casadet, l’embelliment de la plaça del Poble i la connexió amb el Centre Històric i el centre ciutat.

L’Associació de Contractistes d’Obra d’Andorra (Acoda) defensa que per fer una bona política d’habitatge calen dades. Per això posa en dubte l’eficàcia de la llei de mesures urgents aprovada pel Govern per fer front a la manca de pisos i al creixement dels preus dels lloguers. “Segons què s’han dissenyat les solucions d’última hora?”, es va preguntar el gerent de la patronal, Víctor Filloy, que va atribuir l’augment de preus al desconeixement de la realitat del mercat. Filloy va destacar que el que falten són dades reals del nombre de pisos buits que hi ha al Principat, tenint en compte que “fa quatre dies dèiem que teníem 4.000 pisos buits i ara sembla que no n’hi ha”.

Bondia.ad

Escrit per:
M.S.C. / FOTO: J.G.

El gerent de l’Associació de Contractistes d’Obra d’Andorra (Acoda), Víctor Filloy, assenyala que el sector de la construcció ha començat a créixer durant el 2018. Amb tot, es mira el futur amb prudència tenint en compte les incògnites que envolten l’obra nova i la inversió pública de cara a l’any que ve. Reitera també la necessitat de modificar la llei del sòl i l’aprovació d’un pla d’infraestructures de l’edificació.

Com està evolucionant l’activitat al sector de la construcció durant aquest 2018?

Es percep, com a mínim, una certa recuperació cap a l’estabilitat. Venim de deu anys d’una situació molt complicada en aquest sector, amb molts acomiadaments. Sí que és veritat que l’any passat semblava que la corba ja havia tocat fons i que s’havia estabilitzat i aquest és el primer any després dels últims deu on la corba ja comença a créixer una altra vegada, tant en nombre de treballadors com en obra executada. Aquest any ja es percep que hi ha més demanda. Una altra cosa és saber si aquesta demanda que tenim ara continuarà estable o si l’any que ve podria tornar a baixar.

El nou president destaca la importància que s'esgoti la legislatura "perquè dona la oportunitat al Govern d'aprovar un pressupost"

La candidatura encapçalada per Gerard Cadena conformarà la nova junta directiva de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA), que ha estat escollida per unanimitat en ser l'única candidatura presentada. Gerard Cadena, successor de Xavier Altimir, qui va estar durant 12 anys al capdavant de l'organització, ha agraït la feina feta durant aquests anys a l'anterior junta.

La mesura pretén que els propietaris inverteixin en sistemes per evitar el malbaratament d’energia a les llars

Tots els habitatges de lloguer del país estaran obligats a tenir una etiqueta energètica el 2023 que els avaluarà de més a menys eficients, com, per exemple ja passa amb els electrodomèstics. Això permetrà saber als potencials llogaters quin pressupost hauran de destinar als subministraments, depenent de la qualificació de l’habitatge. Aquesta és una de les mesures que recull la Llei d’impuls a la transició energètica i el canvi climàtic que el Consell General va aprovar ahir per unanimitat i que persegueix un augment de la sobirania energètica del país i una reducció de les emissions del 37% des d’ara i fins al 2030.

Els constructors afirmen que la recuperació econòmica dels països veïns fa menys atractiu el mercat de treball del Principat

Els representants d’alguns dels principals sectors econòmics del país coincideixen a assenyalar els símptomes de millora de l’economia després de la crisi, si bé també afirmen que tenen “una mancança terrible” de mà d’obra. El gerent de l’Associació de Contractistes d’Obres d’Andorra (Acoda), Víctor Filloy, va alertar que actualment “no es troba mà d’obra al país”. “A la construcció costa molt trobar gent, des de llocs bàsics fins a qualificats”, va explicar, i va referir-se a “operaris, peons o especialistes, com ara fusters o bons electricistes”.

Defensen que donaria "estabilitat" al sector i evitaria el rebuig social a certs projectes.

De la mateixa manera que Andorra compta amb un Pla sectorial d'infraestructures viàries o amb el recentment aprovat Pla nacional d'infraestructures verdes, el sector de la construcció considera indispensable dotar el país d'un pla nacional d'infraestructures en l'edificació. Un pla per definir a 20, 30 o fins i tot a 40 anys vista quins són els projectes constructius que el país necessita, i que a la vegada els programi en el temps en funció de les prioritats, tal com ha defensat el gerent de l'Associació de Contractistes d'Obra d'Andorra (Acoda), Víctor Filloy.

L'Acoda critica que la inversió de l'executiu no estigui en la línia del creixement del PIB ni dels seus ingressos.

Aquest 2018 els comuns preveuen invertir en obra pública 35,8 milions d'euros, segons dades recollides per l'Associació de Contractistes d'Obra (Acoda). Es tracta d'una xifra positiva tenint en compte que es ve d'uns anys de molta contenció per part de les administracions, a causa de l'esclat de la crisi del 2008, on en alguns exercicis ni se superaven els 10 milions entre les set corporacions. Andorra la Vella és la parròquia que lidera aquest canvi d'actitud en les finances públiques, amb una previsió d'inversió de gairebé 12,9 milions per al 2018. La segueix Escaldes-Engordany, amb prop de 8 milions; Encamp amb 4,9, Canillo amb 4,5, la Massana amb 2 (tot i que recentment ho ha ampliat a 4,6), i Ordino amb 2,6 milions. La única parròquia que queda més despenjada en aquests sentit és la de Sant Julià de Lòria, que preveu invertir menys d'un milió d'euros en obra pública al llarg d'aquest any.