El mercat de la construcció no presenta signes de recuperació. Ho indiquen les dades del 2015 facilitades pel Col·legi d’Arquitectes d’Andorra (COAA), que assenyalen que l’obra visada va caure un 20% respecte del 2014. Així, la superfície total d’obra nova (que és la més habitual) segueix retrocedint. En total, els metres quadrats visats durant l’any passat es van quedar en 42.026, que enfront dels 65.519 d’un any enrere suposen una reducció del 35,8%. També baixa la superfície d’enderroc, tot i que lleugerament, que passa dels 8.094 metres quadrats als 5.814 metres quadrats.

Quant a l’ampliació, segueix més o menys estable i si l’any 2014 es van visar 6.150 metres quadrats, l’any passat es van quedar en 6.115. Els únics treballs que es mantenen són els de reforma. Fins i tot registren una xifra positiva, de l’1,2% respecte l’any anterior (passen de 48.083 a 48.674 metres quadrats), encara que es tracta d’un creixement que queda lluny de nivells registrats darrerament i és “poc significatiu”, tal com va destacar el degà del col·legi, Víctor Blasi.

Al mateix temps va recordar que en aquest darrer grup s’hi engloben totes les obres de refecció de façanes i eficiència energètica. Blasi va assenyalar que aquestes dades vénen a afegir-se a les caigudes experimentades pel sector durant els últims exercicis. En aquest sentit va remarcar que en els darrers cinc anys, l’obra visada ha disminuït aproximadament un 30% anual respecte l’any anterior. Per aquest motiu va lamentar que “el mercat no s’està recuperant” al mateix temps que va advertir que els valors actuals són tan baixos que qualsevol obra que s’impulsi els farà créixer de forma important. Així va posar per exemple l’edifici The Cloud d’Andorra Telecom, que si es tirés endavant en aquests moments suposaria un increment important del 100%.

Pel degà del Col·legi d’Arquitectes, no hi ha més inversió perquè, en general, “no hi ha confiança a nivell econòmic”. Això fa que “molta gent que podria realitzar obres de rehabilitació” no tiri endavant projectes “perquè no veu la recuperació econòmica” i, per tant, els índexs es mantenen. A aquesta realitat s’hi suma un problema addicional, va dir Blasi. El fet que els bancs posin moltes traves a l’hora de concedir finançament per als edificis de comunitats bloqueja en gran mesura les obres de rehabilitació. Això fa que aquests només tinguin la possibilitat de tirar endavant intervencions amb els crèdits del Pla Renova. Amb tot, els arquitectes veuen insuficient aquesta via de finançament impulsada pel Govern, ja que hi ha uns paràmetres que limiten la cobertura a nivell de subvenció. Per tant, l’única via per tenir obra nova són els crèdits, i perquè això succeeixi cal un canvi en la forma de procedir dels bancs, conclou.

Des del COAA no es veu cap altra mesura a implementar per capgirar la situació. “Va tot lligat al desenvolupament econòmic del país”, va assenyalar Blasi. A més, destaquen l’impacte negatiu que ha vingut a suposar tot l’afer BPA. Indiquen que aquest cas ha generat encara més manca de confiança perquè, d’una banda, es desconeix quins costos suposarà això per al país i com s’acabarà resolent i, de l’altra, el fet que hi hagi clients lligats a BPA que han bloquejat inversions. Menys llocs de treball Els despatxos d’arquitectura es mantenen en la mateixa tònica dels últims cinc anys.

El principal impacte que té la reducció de recursos és la disminució del personal. Així, durant el 2015 s’han perdut llocs de treball en les empreses del sector.

Amb tot, el nombre de col·legiats ha crescut en uns cinc professionals encara que el degà insisteix que cal tenir en compte que hi ha membres de l’entitat que no estan exercint. A més, Blasi exposa que amb l’obertura econòmica no es va posar límit a l’arribada d’arquitectes de fora, fet que provoca una “sobredimensió de titulats” i un problema per als nacionals i residents, als quals no s’està garantint l’exercici, afirma. El Col·legi d’Arquitectes va plantejar al Govern limitar l’accés de professionals estrangers del sector, però aquesta reclamació xoca amb el plantejament de l’obertura econòmica. Una altra demanda era requerir una formació específica clara per evitar seus socials que només servissin per evadir impostos.

www.bondia.ad