Víctor Filloy: “Desitgem un creixement sostingut i adaptat a les necessitats del país”

Bondia.ad

Escrit per:
M.S.C. / FOTO: J.G.


El gerent de l’Associació de Contractistes d’Obra d’Andorra (Acoda), Víctor Filloy, assenyala que el sector de la construcció ha començat a créixer durant el 2018. Amb tot, es mira el futur amb prudència tenint en compte les incògnites que envolten l’obra nova i la inversió pública de cara a l’any que ve. Reitera també la necessitat de modificar la llei del sòl i l’aprovació d’un pla d’infraestructures de l’edificació.

Com està evolucionant l’activitat al sector de la construcció durant aquest 2018?

Es percep, com a mínim, una certa recuperació cap a l’estabilitat. Venim de deu anys d’una situació molt complicada en aquest sector, amb molts acomiadaments. Sí que és veritat que l’any passat semblava que la corba ja havia tocat fons i que s’havia estabilitzat i aquest és el primer any després dels últims deu on la corba ja comença a créixer una altra vegada, tant en nombre de treballadors com en obra executada. Aquest any ja es percep que hi ha més demanda. Una altra cosa és saber si aquesta demanda que tenim ara continuarà estable o si l’any que ve podria tornar a baixar.

Així, com es veu el futur?
Nosaltres volem ser prudents, perquè una premissa que hem après amb la crisi és que els creixements molt ràpids i molt forts no són bons perquè la caiguda també és molt dramàtica. El que des del sector desitgem és que el creixement sigui sostingut i dins la mesura que ens podem permetre com a país i societat. No es tracta de créixer de manera indefinida sinó consolidada i adaptada a les nostres necessitats. Preveiem, doncs, que aquest any serà d’impàs o de creixement però no volem ser massa optimistes perquè l’any que ve tenim certes incògnites. Una d’elles és l’obra nova, que continua sent una incògnita perquè és difícil fer-ne degut a la llei del sòl.

Des de l’Acoda fa anys que es demana modificar-la.
Passats 10 o 15 anys de l’aprovació de la llei del sòl, entenem que hauríem de començar a flexibilitzar-ne certs aspectes per facilitar el desenvolupament d’obra nova. Alguns aspectes d’aquesta llei són els causants de la probable manca de pisos de lloguer o venda al mercat. A banda de la llei del sòl, i en relació al futur, també hem de tenir en compte que l’any que ve serà any electoral, amb l’impacte que això té en el pressupost, i que hi ha una sèrie de projectes, com el Cloud, el centre multifuncional, el centre d’alt rendiment al cap del Port, l’heliport o el desviament de Sant Julià, que han estat suspesos, unes situacions que ens agradaria prevenir. Per això creiem que seria molt necessari impulsar des de l’administració un pla d’infraestructures de l’edificació. Això seria una planificació similar al pla d’infraestructures viàries, que fa una previsió a 50 anys vista; el pla d’infraestructures verdes; o el pla d’infraestructures energètiques.

Què hauria de recollir el pla d’infraestructures de l’edificació?
S’hauria d’iniciar un procés de reflexió, conjuntament amb la ciutadania, els empresaris, els comuns i les parapúbliques, per veure quina és la previsió en edificacions públiques que necessitarem d’aquí a uns anys vista. Això ens permetria poder fer un calendari de les necessitats per urgències, es podria tenir una visió més real de la necessitat de cada infraestructura i, tenint en compte que és treballat per tothom, en el moment d’executar-lo trobaria menys resistències. Tot plegat evitaria situacions com les que s’han donat amb el centre multifuncional, l’heliport... A més, ens hem trobat casos com l’estació d’autobusos en què la idea era molt bona però ha acabat quedant petita, hi ha hagut reticències dels arquitectes... El pla evitaria que els projectes no estiguessin prou madurs o insuficientment dimensionats.

El Govern ha descartat, de moment, aquest pla.
Entenem que som al final de la legislatura i que no és un moment adequat. Però continuem pensant que a la llarga serà necessari. Aquest pla també permetria a les empreses de la construcció organitzar-se. Perquè es poden plantejar projectes pels quals no tenen la plantilla dimensionada ni la maquinària. Desitgem que l’evolució del sector sigui serena i progressiva per evitar situacions com les que hem viscut els últims anys. Els pics de feina no ens permeten formar la plantilla, a l’hora d’acomiadar la gent cal fer front a uns costos molt elevats, adquireixes maquinària que després no pots fer servir.

I en relació a l’obra pública, reclamen més esforç de les administracions?
En els últims anys bàsicament ha estat sustentada pel Govern. Creiem que és com ha de ser. En els moments de baixada del sector privat, pensem que les administracions són les que han d’intentar tirar endavant i en els moments que el privat comença a tirar endavant potser l’administració ha de rebaixar la seva participació. El que ha de fer l’administració és intentar equilibrar els cicles. En els últims anys ha estat així tot i que entenem que en alguns dels exercicis, sobretot al principi d’aquestes dues legislatures, va ser massa justa la inversió en obra pública. Ara creiem que encara ha de continuar sent una part important de la inversió perquè no estem davant d’una recuperació del sector privat.

En els darrers mesos s’han concretat un bon nombre de projectes, també el de l’avinguda Meritxell. Ha tingut un efecte inflacionista en el sector de la construcció?
La causant d’aquesta sensació, perquè no tenim dades, és la manca de planificació. Si no tens planificat que es farà l’avinguda Meritxell o el Cloud i de cop i volta tens una demanda molt forta, els recursos són els que són –tant d’empreses, com de maquinària, com de personal– i no pots donar una resposta immediata a tantes urgències. Per tant, no ho podem fer tot el 2018. Per això deia abans que les administracions han de ser capaces de fer un calendari de tot això. Entenc que és complicat però amb un territori de 468 quilòmetres quadrats, on només el 10% és edificable, hauríem de ser capaços de planificar una mica. No és que s’hagin apujat els preus sinó que és impossible donar resposta en tan poc temps als pics de demanda d’obra pública amb els recursos del país. Per això cal una planificació entre administracions.

Quin impacte ha tingut la cancel·lació del projecte The Cloud?
Ha estat una qüestió decebedora, perquè era un projecte interessant per al sector i tot un repte. I també ha tingut un cert desgast d’uns mesos, tant econòmic com de personal, d’algunes de les empreses que s’hi volien presentar. Això són molts mesos de dedicació d’enginyers, arquitectes, enginyeries espanyoles, avals bancaris, retencions als comptes... Per tant no ha estat fàcil. Són aquelles coses de les quals n’hem d’aprendre. Els projectes d’aquest tipus s’han de madurar molt bé i les coses tenen el preu que tenen i això fa que no es pugui comprar un bé per sota del preu real. Aquí, probablement, el preu estava massa just.

Les empreses andorranes tampoc van poder participar en les obres de securització de l’RN-20 tot i comptar amb inversió del Govern andorrà.
Quan vam veure que Andorra, amb diners públics, participava en aquestes millores vam demanar que les empreses andorranes, en el percentatge que s’escaigués, poguessin tenir accés als concursos francesos per poder licitar. Tant el ministre com el cap de Govern i l’ambaixadora francesa van fer molt bona feina diplomàtica perquè això fos així però no és fàcil perquè la intervenció ve des de París. Al final van acceptar que empreses andorranes es poguessin presentar al concurs. La realitat, però, ha estat que un cop les empreses andorranes han començat a analitzar els plecs de bases per poder-se presentar s’han trobat amb moltes dificultats administratives per fer-ho. No podem complir amb la documentació, ja que se sol·liciten certificats europeus, per exemple, que no tenim o potser els tenim però no estan homologats.

Aleshores serà totalment impossible participar en aquests treballs?
Una de les feines que hem de fer en els propers mesos amb la Cambra de Comerç és crear una taula tècnica amb l’ambaixada francesa per veure en quins punts exactament tècnicament i administrativament ens hem quedat bloquejats per intentar solventar-los de cara a properes licitacions. Aquesta taula tècnica seria en vistes a les obres de l’RN-20 que encara s’han de licitar. Vull deixar clar que el fet que no tinguem aquestes homologacions no vol dir que no estem fent les coses bé.

Satisfets de l’evolució de les negociacions de l’acord d’associació amb la Unió Europea?
Creiem que l’acord d’associació és interessant però hem d’acabar de veure realment què ens aporta. El Govern ens ha donat molta informació en aquests últims mesos però tenim moltes dificultats per analitzar aquesta informació. Se’ns ha donat la informació però creiem que no està suficientment filtrada perquè els sectors la puguin entendre. Perquè és tan complexa la normativa europea que de poc serveix que enviïn als sectors les milers i milers de directives que s’hauran d’aprovar. De tot això s’ha de fer una síntesi. El Govern hauria d’enviar a tots els sectors un resum de quines seran les implicacions de tot això perquè en cas contrari és molt difícil d’analitzar-ho, tenint en compte que no som experts en legislació comunitària ni andorrana. La informació que se’ns dóna no és suficientment sintetitzada com perquè en puguem extreure’n conclusions.

“Hem vist que no hi ha tanta gent de les comarques veïnes disposada a venir a treballar a Andorra”

La disponibilitat de mà d’obra segueix sent un maldecap per al sector de la construcció.
Aquest és un tema important que estem mirant de solucionar, sobretot de cara al futur. A més, hem intentat trobar solucions a través d’una col·laboració informal amb l’oficina de la Seu d’Urgell del Servei d’Ocupació de Catalunya. Ells fan recerca de les persones de l’Alt Urgell i de la Cerdanya que estan a l’atur i que podrien treballar al sector de la construcció. Això ho vam començar a tractar al gener però amb els mesos hem vist que tampoc hi ha tanta gent d’aquestes comarques veïnes que estaria disposada, tot i tenir l’estatus de transfronterer, a venir a treballar a Andorra. Per què? Perquè també s’està activant la feina a casa seva. És molt difícil que vinguin.

També el preu de l’habitatge és un problema afegit per atreure treballadors estrangers.
Si hi ha un problema de mancança és perquè hi ha demanda. Per això creiem que per regular la demanda el que cal fer és aportar oferta nova. Probablement, falten pisos d’obra nova i també fer un esforç molt gran en rehabilitació d’edificis. En relació a aquest darrer aspecte cal dir que el Pla Renova és molt interessant, ens ha salvat durant la crisi, però l’administració ha de fer un esforç suplementari molt gran per promocionar el pla entre els propietaris i els professionals del sector que han de vendre el pla. Han d’entendre que sí o sí hem de rehabilitar el parc immobiliari que tenim. És un parc vell en el qual molts propietaris no fan esforços de rehabilitació. No és admissible que els preceptors dels plans –enginyers, arquitectes i alguns contractistes– no estiguin ajudant als propietaris a accedir a aquestes ajudes. No és una dificultat administrativa sinó un problema de desconeixement per part dels professionals. Això ajudaria a posar més pisos de lloguer al mercat.

 

Vist: 24