Jordi Torres

Jordi Torres: “Si tenim el mateix pressupost que enguany el 2016, estarem satisfets”

El ministre d’Ordenament Territorial, Jordi Torres, considera que si per al 2016 el seu ministeri conserva el mateix pressupost previst per enguany “estarem satisfets, i si el podem incrementar una mica doncs també”. Torres aposta perquè la desviació de Sant Julià de Lòria es pugui fer com més aviat millor. “És una infraestructura que si es pot fer més aviat que tard, doncs millor”, va afirmar el ministre.

¿Quines són les línies que aplicarà al capdavant del ministeri d’Ordenament Territorial?

Ara per ara hem de seguir amb les infraestructures previstes per al 2015, com són la seu de la justícia, l’hotel Rosaleda i Radio Andorra. Aquests són els projectes d’edificació, i pel que fa a obres hi ha tot el tram de la carretera d’Ordino fins al Serrat perquè tingui 15 metres. I després hi ha trams també a la carretera de Pal, a la de Canillo i a la part alta de Racons. També s’hauran d’incloure en el pressupost els projectes estratègics com l’heliport nacional i l’estació d’autobusos, les obres dels quals es duran a terme des del ministeri d’Ordenament Territorial.

La intenció expressada en la campanya electoral pels demòcrates és que la inversió es vagi incrementant fins a arribar al 3,5% del PIB...

Penso que aconseguir conservar el pressupost d’enguany per al 2016 ja serà un bon pas perquè realment aquest any, amb la regla d’or que es va aprovar la legislatura passada al Consell General, les limitacions són molt grans i s’han de complir uns paràmetres pressupostaris molt estrictes pel que fa a les inversions. Per aquesta raó, si podem disposar del mateix pressupost que aquest any estarem satisfets, i si el podem incrementar una mica doncs també.

Hi ha, per exemple, una campanya de pavimentació que volem continuar l’any vinent i moltes obres en curs i projectes que costen molts diners, com per exemple la nova seu de la justícia. I evidentment, si hi hagués pressupost disponible hi ha la desviació de Sant Julià, que entenem que és una obra que s’haurà de fer perquè està inacabada, i com més aviat sigui millor. Tot dependrà de les quantitats pressupostàries de què disposem, perquè aquesta és una obra que val més de

32 milions d’euros. Així mateix, s’ha de tenir en compte que les entitats parapúbliques també estan fent moltes inversions, que se sumen a les del Govern i que també s’han de considerar inversió de l’Estat.

¿La crisi de BPA pot afectar la inversió prevista per a l’any vinent?

El ministre Cinca és molt prudent quan fa els pressupostos, i en aquest sentit sempre hi ha una tendència a l’equilibri. És veritat que no se sap, per exemple, els ingressos que hi haurà procedents de l’IGI bancari o de l’impost de societats per l’afer de BPA.

¿Hi ha discrepàncies entre vostè i el ministre Cinca sobre el trasllat d’RTVA a Radio Andorra?

El que ja vam dir en la campanya electoral és que volem posar a Radio Andorra les instal·lacions d’RTVA i fer el projecte museístic. Pel que fa al primer projecte, el volem fer sempre que sigui, evidentment, viable econòmicament. S’ha de tenir en compte que ara paguem pel lloguer d’un edifici on hi ha RTVA i si la inversió es compensés amb una amortització a 25 anys veuríem bé aquest trasllat. Aleshores s’hauria de fer un edifici annex, que seria el que acolliria RTVA.

Pel que fa al projecte museístic, s’encarregarà a l’arquitecte Enric Dilmé, que va ser el guanyador, la redacció del projecte per a la restauració i la conservació d’aquest edifici, mentre que l’any vinent es faria la realització del museu. Hi ha uns terrenys, marcats al pla d’urbanisme d’Encamp, que són de cessió i la idea seria fer un edifici subterrani. Hi ha hagut converses amb els propietaris i no veuen malament la proposta, però hem d’avançar més en els números a veure si tenim capacitat per finançar-lo. Confiem molt en la viabilitat econòmica del projecte i si RTVA marxa del local actual és per tenir un guany.

Pel que fa al vial lauredià, ¿quan es prendrà una decisió sobre si es continua o no?

Com he dit, és una inversió de 32 milions d’euros, i per tant hi ha una dificultat molt alta perquè es pugui incloure al pressupost, però de totes maneres hi haurà una partida per poder continuar els treballs si les coses milloren. Es tracta d’una infraestructura que s’ha de fer tard o d’hora, i si pot ser més d’hora que tard doncs millor. O sigui que el vull dir és que volem fer la desviació de Sant Julià però no hi ha diners, però hem d’anar amb molta cura a l’hora de decidir inversions d’aquest calibre. Mentrestant s’ha de dir, per exemple, que ara es farà la rotonda de la Riberola per eliminar tots els girs a l’esquerra que hi ha entre el River i el Sant Eloi, i també farem una altra rotonda prop de la duana.

¿Ja s’ha mirat els contractes firmats amb els propietaris dels terrenys pel que fa al vial lauredià per veure si caduquen, tal com li va demanar l’oposició?

De moment, els he mirat per sobre i, a priori, no es perd la possibilitat de fer el projecte perquè un cop la cessió està feta ja no es pot anul·lar.

També relacionat amb Sant Julià, ¿com està el projecte que va anunciar perquè hi hagi dos carrils de sortida a la frontera amb Espanya?

Divendres passat hi havia dos carrils oberts a la duana en les dues direccions, o sigui que aquests dos carrils ja s’habiliten en dies de màxima afluència. Hem de parlar amb el Comú de Sant Julià de Lòria per valorar les opcions tècniques que siguin viables per poder materialitzar aquesta idea no només al punt fronterer. L’objectiu ha de ser que es pugui circular en doble sentit baixant.

Des de l’oposició es veu un encavalcament de competències entre el seu ministeri i el d’Administració Pública, Transports i Telecomunicacions pel que fa a projectes com l’estació d’autobusos i l’heliport...

L’altre dia vaig sentir dir dels liberals que hi havia massa ministeris. Jo el que entenc és que abans hi havia una sobrecàrrega en cada ministeri i que no podien absorbir tota la feina que hi havia. Ara el que s’ha fet ha estat justament per donar més èmfasi a aquests projectes. El ministeri d’Administració Pública, Transports i Telecomunicacions té projectes importants i nosaltres hi col·laborem molt estretament amb els nostres serveis tècnics.

Però no hi ha, per exemple, un ministeri d’Economia en un moment de forta crisi com l’actual...

Està disgregat i hi ha una funcionalitat. El fet que no s’hi posi el nom d’Economia no vol dir que no es tingui en compte aquesta àrea. Abans hi havia un ministeri d’Economia però l’únic que feia, de fet, era el registre de societats i l’obertura de comerços. No es feien gaires coses més, contràriament al que passa ara.

¿El projecte d’embelliment del Pas de la Casa està buit de contingut, com s’ha afirmat també des de l’oposició?

Crec que és normal que hi hagi crítiques, sobretot en un moment electoral com és l’actual, quan s’intenta fer política de tot. Hi ha un plec de bases i un concurs d’idees, del qual tindrem el resultat al setembre, i posteriorment hi haurà una partida pressupostària per embellir tot el Pas de la Casa pel que fa, per exemple, a l’enllumenat, el mobiliari urbà, millora dels carrers, etc. També hi haurà un embelliment de l’entrada d’Andorra per la duana del riu Runer, on a part de l’obra que s’està fent d’aixecar la rasant s’invertirà al voltant de 400.000 euros des del ministeri de Medi Ambient. És a dir, que apostem molt per l’embelliment.

Pel que fa al Pas, volem fer una prova pilot aquest hivern amb algunes accions, per exemple, quant a l’enllumenat o les rotondes, sense tenir encara el concurs d’idees definit. S’haurà de tenir en compte, en aquest sentit, la feina que es va fer en el workshop. El que vull dir és que aquesta qüestió la portàvem al programa electoral i és impossible que en aquests moments tinguéssim tota la feina feta.

Però suposo que no s’oblidarà d’embellir també les altres parròquies...

Alguns són projectes que ja procedeixen de la legislatura anterior i que s’havien aprovat en el pressupost de l’any passat, quan jo encara no estava al Govern. I és que s’ha de tenir en compte que els projectes no es poden fer d’avui per demà.

Una de les seves propostes és que hi hagi un carril bici en bona part del país. Aquesta idea ja es va llançar també l’anterior legislatura. ¿Aquesta vegada s’acabarà fent?

Els trams que es van fer no ho sé exactament, però sí que puc dir que ja hi ha algunes zones en què s’ha pintat el carril bici, per exemple a Soldeu, i també es farà a la part d’Ordino i a l’aixecament de la rasant de Sant Julià. El que puc dir és que a mesura que anem fent millores sempre hi posarem el carril bici, sempre en sentit ascendent i prioritzant sobretot l’eix vertebrador del país. La idea és que fem un país adequat per als ciclistes i en aquest sentit recordo que també s’ha de fer una reforma del Codi de la circulació perquè realment els ciclistes se sentin còmodes.

Pel que fa al Codi de la circulació, es preveu també sancions més dures per utilitzar el mòbil mentre es condueix. Especifiqui una mica...

Hi ha d’haver un enduriment perquè, per exemple, 18 euros de multa és molt poc i 300 euros seria molt i seria una injustícia. Aleshores, es tracta d’aplicar una sanció, per exemple, de

60 euros perquè sigui realment dissuasòria.

Es vol també que es faci formació en conducció sobre neu...

Volem que almenys sigui obligatori fer un curs de, com a mínim, dues hores.

“Amb les millores, tinc l’esperança que no passarem dels 20 milions d’euros per a la seu de la justícia”

La nova seu de la justícia és un dels projectes emblemàtics del ministeri que més li agraden.

No és que m’agradi o no, sinó que és un projecte important en què estem col·laborant amb el Consell Superior de la Justícia. Pel que fa a aquesta obra, ara és quan estem entrant en els detalls perquè ja es va fer el concurs d’idees i ara ve l’avantprojecte amb totes les millores que s’hi puguin introduir i el donarem per bo. En principi hi havia, per exemple, dos ascensors per als presos i finalment s’ha vist que amb un ja n’hi ha prou.

El que vull dir és que és un projecte que requereix molta feina i la nostra intenció és que es pugui fer la licitació abans de final d’any, o potser ja ens en anirem al gener o el febrer de l’any vinent. I és que al final ens hem adonat que per dos mesos no val la pena córrer més, sinó que és millor definir bé el projecte perquè posteriorment no hi hagi modificacions.

Alguns veuen en aquest projecte una nova obra faraònica...

Alguns dels canvis que s’estan fent abaratiran segur el cost que estava previst. El que sí que puc dir és que el registre civil i el servei de medicina legal i forense no aniran, com s’havia previst en un principi, a aquest nou edifici, que serà únicament i exclusivament per als serveis del Consell Superior de la Justícia.

¿No es poden encabir altres serveis a aquest edifici, tenint en compte l’elevada inversió que suposa?

En aquesta qüestió el Consell Superior de la Justícia ha estat reivindicatiu i ha demanat que, tenint en compte la independència de poders, han de poder disposar d’un espai exclusivament seu. Jo tinc l’esperança, com dic, que amb totes les millores que hem decidit i els metres que s’han reduït en alguns espais no passarem dels 20 milions d’euros de pressupost, als quals s’ha d’afegir un altre milió pel que fa a la redacció del projecte i direcció.

Entre els canvis legislatius que impulsarà el seu ministeri hi ha la llei d’ordenació de l’edificació...

A través d’aquesta llei s’han de definir totes les competències i les responsabilitats dels professionals que intervenen en el procés d’edificació. Es tracta d’una reivindicació que els mateixos professionals han expressat des de fa temps, però que fins ara no s’ha pogut plasmar en una llei a causa de la intensa activitat que hi va haver la legislatura passada.

I és que, com s’ha afirmat des del Govern, aquesta hauria de ser la legislatura dels projectes estratègics després de l’anterior, que va ser principalment per al canvi de model econòmic. Amb això vull dir que aquesta ha de ser una legislatura en què se’n vegin els fruits i l’altre dia vaig veure les estadístiques i la veritat és que la majoria dels indicadors econòmics han millorat moltíssim pel que fa, per exemple, a les importacions i a l’ocupació. És evident que la crisi de BPA ha estat un cop molt dur i crec que s’ha gestionat de la millor manera, i s’han posat tots els mitjans perquè no obstaculitzi la feina del Govern.

S’estan començant a sentir algunes veus crítiques amb la construcció de l’edifici The Cloud per part d’Andorra Telecom...

Els veïns que seran allà, si es fa un edifici d’aquestes característiques, crec que seran uns afortunats. I pel que fa al contingut de l’edifici, s’hi està treballant. Serà un edifici emblemàtic que, com va passar en el cas de Caldea o l’edifici del Comú d’Encamp, sempre són polèmics al principi. S’ha de tenir en compte que aquest tipus d’edificis creen també la identitat del país i signifiquen el pas de la tradició a la modernitat.

¿Es dóna per fet que l’heliport nacional anirà a la Comella?

Els tècnics francesos encara estan fent els estudis sobre si el millor lloc és la Comella o Engolasters. Es van valorar una desena d’espais possibles i en van quedar dos amb molt bones puntuacions, però ara s’han de veure els informes aeronàutics d’aquests últims terrenys. Per tant, encara no es pot dir quin és l’indret més adient per a aquesta nova infraestructura. Això sí, per nosaltres aquest és un projecte estratègic i, com a tal, creiem que s’ha de fer de manera immediata.

26/07/15 - Escrit per: Julià Rodríguez

bondia.ad

Vist: 1485