El nombre de treballadors que han estat acomiadats des del 2005 se situa per sobre dels 4.000 i la mitjana d'indemnització ha estat de 20.000 euros per empleat

El sector de la construcció calcula que ha pagat uns setanta milions d'euros des del 2005 per fer front a les indemnitzacions dels milers de treballadors acomiadats.

En concret, els últims vuit anys s'han perdut 4.200 llocs de treball. Si es multipliqués aquesta quantitat pels 20.000 euros de mitjana que s'han pagat pels acomiadaments la xifra s'elevaria a 84 milions d'euros. Però d'aquí s'ha de restar la part corresponent als empresaris que no han complert amb les obligacions, i que s'han declarat insolvents, i una part mínima d'empleats que va marxar voluntàriament. Si s'analitza l'evolució del sector des del 2005 és impactant: s'ha passat de més de 7.000 assalariats a poc més de 2.800.

Es treu el barret de portaveu dels constructors i es posa amb naturalitat el dels transportistes, on desenvolupa el mateix càrrec.

L'exsecretari d'Estat d'Esports mostra do­mini del terreny –la seva família va tenir una constructora molt de temps– i un discurs pragmàtic per intentar explicar, sense inflar-lo encara més, el dra­ma del que és avui el sector i del que havia estat no fa pas gaire.

Miquel Pujal va ser reelegit president de l'ACODA, la patronal del sector de la construcció. L'entitat va tancar, per primer cop en els darrers anys, un balanç menys pessimista del que és habitual.

En el 2013 s'han mantingut els llocs de treball i no hi ha hagut destrucció de l'ocupació. Les perspectives, doncs, per a l'any que ve són positives. Segons s'apunta des de l'ACODA, aquest 2014 es podrien crear uns 200 llocs de treball. Els motius principals d'aquestes previsions optimistes són l'increment de l'apartat destinat a les obres públiques tant el 2013 com el 2014.

ACODA, la patronal de la construcció, creu que durant el 2014 el sector revifarà i el motiu principal és que les inversions en obra pública seran més altes que els darrers anys. El 2012 van ser uns 12 milions; l´any passat, uns 30, i el vinent s´han de licitar prop de 47. La part més important serà en carreteres.

http://www.andorradifusio.ad/noticies/lacoda-augura-un-bon-2014-construccio

Consideren que la competència deslleial que fan assumint obres majors que haurien de fer empreses privades "es carrega el teixit empresarial"

La decisió dels comuns, i en algun cas també el Govern, de fer obres amb personal propi en lloc de contractar una empresa privada ha posat en peu de guerra els empresaris del sector, que denuncien intrusisme i competència deslleial en un moment que els és complicat.

L'Associació de Contractistes d'Obres d'Andorra (ACODA) ha rebut amb satisfacció l'anunci del Govern en el sentit que el projecte de llei del pressupost que s'ha elaborat per a l'any vinent preveu un 10% més de despesa en inversió pública que el del 2013, amb la qual cosa la partida d'aquest capítol se situarà al voltant dels 50 milions d'euros.

L'Associació de Contractistes d'Obra (ACODA), va mostrar-se satisfeta ahir amb la confirmació del Govern d'incloure al pressupost del 2014 vora 50 milions d'euros en inversió per obra pública. El gerent de l'associació, Victor Filloy, va assegurar que el sector està content amb aquest augment de la partida respecte a l'any passat (llavors van ser 30 milions), però va alertar que seran «vigilants amb la seva execució». És a dir, controlaran i pressionaran perquè a final de l'any vinent el Govern realment hagi destinat aquests diners a obra pública i la xifra no es quedi en paper mullat.

Fa unes setmanes la Confederació Empresarial Andorrana presentava el projecte Andorra regenera.

Andorra regenera és una visió de futur, una aposta que cal fer avui per ser els primers demà.

Andorra regenera és un canvi de model, de concepte i de paradigma, que pretén transformar Andorra en un país estèticament atractiu, on els edificis esdevinguin multifuncionals i es redueixin al màxim els desplaçaments, un país confortable per als ciutadans i els visitants, un país capdavanter en sostenibilitat, energèticament independent, col•laborador amb el medi ambient, i amb espais públics i privats compartits; Andorra pot transformar-se en un nou indret d'oportunitats de futur, amb voluntat i determinació...

Són múltiples les certificacions de qualitat existents avui en dia. La majoria es fixen en uns pocs aspectes determinats. Un exemple clar és la prestigiosa col•lecció ISO. Ara, el projecte Andorra Regenera proposa un sol segell global, tant pel fet que sigui internacional com per avaluar els diferents aspectes –l'estalvi energètic; la funcionalitat; la vida útil i el manteniment; l'accessibilitat; la sostenibilitat; la qualitat de l'aire interior; el confort acústic; la integració en la realitat cultural del lloc; la conservació mediambiental; i tots els possibles-, de manera conjunta. I aquesta certificació ha de ser "comprensible, no farragosa, fàcil, transparent i flexible". Això és ser "molt ambiciós", tal i com reconeix un dels impulsors del projecte, l'enginyer Josep Maria Comes.

El projecte Andorra Regenera té per objectiu, justament, el de regenerar en tots els camps. El primer en que s'ha presentat és el de la construcció, i té la voluntat que qualsevol acció repercuteixi positivament al seu voltant, tant a nivell mediambiental com econòmic com social. Aquest pla, a més, es vol que sigui reconeixible i internacionalitzable, i per aconseguir-ho cal una certificació que ofereixi garanties de qualitat, seguretat de la imparcialitat i universalitat, que sigui vàlida arreu.

L'any passat a cap de les tres parròquies no es va aixecar ni un sol metre quadrat d'obra nova per fer-hi pisos.

La construcció segueix sense alçar el cap i sense evidenciar signes de remuntada.

Les dades de superfície autoritzada per a obra nova del 2012 així ho constaten: durant tot l'any passat els comuns van autoritzar 53.480 metres quadrats per a pisos, xalets, despatxos, locals comercials i hotels, segons detalla el resum econòmic El país en xifres. Andorra '12, que acaba d'editar Crèdit Andorrà. Es tracta d'una dada similar a la de principi dels vuitanta –si es compara amb el 2011 la caiguda és de quasi 20.000 metres, un 26,6%– i que deixa el sector, ja fortament sacsejat per la crisi, en una situació preocupant.