El sector tem que el canvi de règim de FEDA i Andorra Telecom porti “adjudicacions a dit”

L’Associació de Contractistes d’Obres (Acoda) ha fet arribar el seu malestar al Govern per la conversió d’Andorra Telecom i FEDA en societats anònimes, i les conseqüències que se’n poden derivar ja que deixen de regir-se per la Llei de contractació pública.

El gerent de l’Acoda, Víctor Filloy, va explicar al Diari que amb el canvi en els estatuts –en el cas de la companyia elèctrica encara no s’ha fet l’aprovació definitiva– “el fet de transformar-se en organisme de dret privat ens provoca cert neguit perquè hi pot haver adjudicacions a dit”. Filloy hi va afegir que la situació també “dóna inseguretat als empresaris a l’hora de presentar ofertes perquè ningú no et garanteix que els criteris són vàlids”.

El gerent de l’Acoda denuncia que els treballadors acaben fent tasques que haurien de desenvolupar altres funcionaris

Els empresaris del sector de la construcció es mostren molt crítics amb el programa de treball temporal a l’administració pública que impulsa el Govern des del 2012.

El gerent de l’Associació de Contractistes d’Obres (Acoda), Víctor Filloy, va denunciar que amb aquestes contractacions l’administració central “acaba maquillant el nombre d’aturats real”. I hi va afegir: “Que l’administració s’alegri que cada any es contracta més gent, no sé d’on treu el motiu d’alegria. Perquè això només vol dir que cada vegada hi ha més gent a l’atur.”

El Govern ha fet modificacions al programa Renova per a la rehabilitació d'edificis per fer-lo més àgil als possibles beneficiaris.

La ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, i el cap de l'Oficina de l'Energia i el canvi climàtic, Carles Miquel, han presentat aquest dimecres les modificacions que s'aplicaran al programa Renova per a la rehabilitació d'edificis per fer-lo més àgil als possibles beneficiaris. Es redueix sobretot la documentació requerida per fer la sol·licitud i es canvien alguns terminis per aprofitar els períodes entre convocatòries. L'objectiu, segons ha indicat Calvó, és "fer més fàcil als propietaris d'edificis antics" la incorporació al programa.

Des de la seva creació el 2015, l'Oficina de l'Energia i el canvi climàtic s'ha fet càrrec, entre altres, del programa d'ajuts a la rehabilitació i promoció de la implantació d'energies renovables Renova. Amb aquest canvi s'han valorat les amenaces, oportunitats, debilitats i fortaleses del programa per facilitar-ne la tramitació i millorar alguns aspectes, com les aturades entre convocatòries.

Les xifres de superfície d’obra visada pel Col·legi d’Arquitectes evidencien la davallada en el sector de la construcció durant el primer semestre del 2015.

Ha caigut l’obra nova, que arrossega (amb alguns alts i baixos) una notable davallada des de fa més d’una dècada –després del boom que va suposar la moratòria prèvia als plans urbanístics– i també la rehabilitació, que per al sector ha de ser la gran alternativa al descens de noves construccions. Tant des del Col·legi d’Arquitectes com des del sector de la construcció evidencien, a més, els efectes que ha tingut la crisi BPA en el fre de l’activitat. El degà dels professionals de l’arquitectura, Víctor Blasi, va posar de manifest que “tot i una tímida recuperació inicial del gener i el febrer, l’afectació de l’afer BPA és evident”. “Les inversions s’han aturat i congelat fins que es vegi clarament l’evolució econòmica del país”, hi va afegir.

El sector de la construcció es va començar a estabilitzar pel que fa al nombre de treballadors l’any passat, però les empreses que en formen part estan constatant que durant els últims mesos “l’activitat està baixant a poc a poc”, fet que pot provocar de nou que, en cas que la situació empitjori, hagin de prescindir d’alguns empleats.

El gerent de l’Associació de Contractistes d’Obres (Acoda), Víctor Filloy, explica que les empreses viuen un moment de “molta fragilitat” i estan fent un esforç per mantenir les plantilles, tot i que la previsió de cara al segon semestre de l’any és “dolenta”. A finals del mes d’abril passat hi havia al sector 2.650 treballadors, una xifra que pot tendir de nou a la baixa si les empreses tenen menys demandes de treballs.

El ministre d’Ordenament Territorial, Jordi Torres, considera que si per al 2016 el seu ministeri conserva el mateix pressupost previst per enguany “estarem satisfets, i si el podem incrementar una mica doncs també”. Torres aposta perquè la desviació de Sant Julià de Lòria es pugui fer com més aviat millor. “És una infraestructura que si es pot fer més aviat que tard, doncs millor”, va afirmar el ministre.

¿Quines són les línies que aplicarà al capdavant del ministeri d’Ordenament Territorial?

Ara per ara hem de seguir amb les infraestructures previstes per al 2015, com són la seu de la justícia, l’hotel Rosaleda i Radio Andorra. Aquests són els projectes d’edificació, i pel que fa a obres hi ha tot el tram de la carretera d’Ordino fins al Serrat perquè tingui 15 metres. I després hi ha trams també a la carretera de Pal, a la de Canillo i a la part alta de Racons. També s’hauran d’incloure en el pressupost els projectes estratègics com l’heliport nacional i l’estació d’autobusos, les obres dels quals es duran a terme des del ministeri d’Ordenament Territorial.

La convocatòria d'ajuts a la rehabilitació d'edificis del Pla Renova, que va quedar oberta el 19 de febrer d'aquest any, ha recollit ja una trentena de noves accions. Segons fonts de Govern, d'aquestes sol·licituds, un total de 24 estan destinades a la rehabilitació d'habitatges i, les altres 6, recauran en edificis d'habitatges i hotels. En aquest sentit, el gerent de l'Associació de Contractistes d'Obra (Acoda), Víctor Filloy, valora positivament l'introducció del sector hoteler en el projecte: «Els primers programes anaven destinats a pisos i per fi es comença a veure el Pla Renova com una inversió i no tant com una despesa»

Filloy afegeix que al Pla ja s'inclouen altres tipus de construccions públiques com centres comercials i hotels: «Hi ha diferents demandes i molts hotelers ja estudien com reduir la seva factura energètica. La millor forma d'aconseguir-ho és la rehabilitació i convertir el seu edifici en bioclimàtic i saber adaptar-lo al clima del país». El gerent d'Acoda, que complirà aviat quatre anys al càrrec, creu que «hi ha hagut un canvi de xip i la gent comença a entendre que aquesta despesa és realment una inversió i que, a la llarga, aquest préstec que has demanat s'acaba amortitzant només amb l'estalvi que estàs produint dins del propi edifici.»

El gerent de l'entitat assegura que les obres finançades per BPA no s'han aturat, a l'espera que es pugui trobar algun altre banc que se'n faci càrrec

L'Associació de Contractistes d'Obra ha assegurat aquest dimecres que, arran de la crisi a Banca Privada d'Andorra, la resta d'entitats bancàries del país estan donant suport als empresaris que es troben amb dificultats pel fet de no poder disposar dels seus diners. Fonts bancàries han confirmat que s'està col·laborant per fer els possibles per minimitzar els problemes que pateixen les empreses afectades i, en especial, es presta assistència financera sobretot a aquells clients compartits. El gerent de l'ACODA, Víctor Filloy, considera que els problemes que s'estan patint al sector no són greus, i confia que un cop es constitueixi el Consell General es pugui resoldre el problema.

El sector de la construcció ha gastat entre 70 i 80 milions d'euros en acomiadaments des del 2007

Els empresaris de la construcció estan estudiant incloure noves fórmules de contractació per tal de frenar la davallada d'assalariats que ha estat patint el sector des que va esclatar la crisi econòmica.

Per aquest motiu, volen demanar a l'executiu que sorgeixi després de les properes eleccions al Consell General, que es treballi en la modificació del codi de relacions laborals per donar cabuda a nous tipus de contractes.

Quasi un terç de la despesa es destina a l'eixamplament de la CG-3 entre la Cortinada i el Serrat.

El Govern destinarà el 2015 poc més de 15,5 milions d'euros a obres en carreteres i infraestructures viàries, el que representa una inversió un 16% inferior als 18,6 milions que contemplaven els pressupostos per a aquest any.